Evitar la 6a extinció

Un estudi dirigit pel paleontòleg Anthony Barnosky i l'especialista en vertebrats Elizabeth Hadly és a l'origen de Mañana, un documental que ha tingut un milió d'espectadors a França, codirigit per Cyril Dion i l'actriu Mélanie Laurent, que avui arriba als nostres cinemes. “L'estiu del 2012 vaig llegir aquest estudi fet per 22 científics d'arreu del món –explica Cyril Dion en una entrevista a El Punt Avui–. Segons les seves conclusions, la desforestació, l'erosió del sòl, la manca d'aigua o la pèrdua de la biodiversitat provocaran un esfondrament en cascada de tots els ecosistemes que fer que una part de la humanitat desaparegui cap al 2100.”

“Jo també patia una crisi personal –continua–, es van ajuntar les dues coses, i vaig decidir fer aquest film amb la intenció de proposar una altra visió del futur, mobilitzar la gent per donar-nos la possibilitat d'un futur diferent.” Li va proposar a Mélanie Laurent, que estava embarassada, i també la va afectar molt: no volia portar un nen a un món en vies d'extinció. “Tots dos vam partir de circumstàncies personals, i això va ser bo per al projecte, perquè li va donar una força que d'una altra manera no tindria.”En lloc de parlar de l'apocalipsi que s'acosta, de la sisena extinció del planeta, Cyril Dion i Mélanie Laurent van decidir centrar-se en les solucions: “Hi ha estudis de neurociència que demostren que concentrar-se en les coses dramàtiques i que fan por no fa reaccionar la gent, al contrari; provoca reaccions de por, de negació, de fugida. En canvi, mostrar les solucions, mostrar que un altre món és possible és una manera de donar energia a la gent, d'estimular la seva creativitat, d'identificar-se amb la gent que canvia el món i pensar que pots fer el mateix. I això funciona, rebem molts missatges de gent que ens ha explicat què ha fet després de veure la pel·lícula a nivell personal, a la seva ciutat...”

Entre les nombroses solucions que mostra, el va sorprendre la pernacultura, que permet produir 10 cops més que els agricultors que fan servir pesticides i petroli, o la creació de monedes locals. “Vaig comprendre que som a aquesta situació perquè la banca privadas va crear la moneda i els crèdits. Per això l'economia té tan poder sobre la política. Som manipulats pel mateix sistema que hem creat.”

Agricultura, energia, economia, democràcia i educació –els 5 apartats en què es divideix el film– estan interconnectats i no es pot solucionar una sola cosa sense canviar totes les altres. “No tenim elecció –diu Dion–; estem obligats a fer alguna cosa. Si no, estem perduts.”“Per arribar a canviar les coses –afegeix–, és necessari construir una història, una mitologia tan forta, que capgirarà el nostre imaginari, la nostra concepció del món. I si això passa, d'aquí 5 o 10 anys veurem algú en un cotxe gran i pensarem que està boig.”Cyril Dion explica per què van decidir parlar al documental dels cinc temes esmentats. Tot està lligat en una mena de bucle: “No podem reflexionar sobre el món de manera fragmentada. Quan mires l'agricultura i trobes solucions, t'adones que és completament dependent de l'energia, i que el lobby del petroli és molt poderós; per canviar l'agricultura, cal canviar el model energètic; però molts països no poden canviar de model energètic perquè resulta car, i cal buscar un model econòmic que permeti el canvi energètic; llavors ens interessem en l'economia i t'adones que ha pres al poder a la democràcia, té més poder que la política; doncs per canviar l'economia, s'ha de canviar la democràcia, cal trobar nous models democràtics, però perquè funcionin, cal que els ciutadans siguin veritablement responsables i implicats, i això ens porta al món de l'educació. És com un ecosistema, tot està lligat.”El gran repte d'aquest projecte va ser fer una pel·lícula entretinguda, segons el cineasta: “El perill d'aquest projecte era que el públic s'avorrís; era un gran desafiament reunir cinc grans temes com aquests [agricultura, energia, economia, democràcia i educació] i fer alguna cosa entretinguda, amb què la gent no només vingui a aprendre coses, sinó també a passar una bona estona. És un documental que utilitza molts ressorts de la ficció, justament perquè ens ajuden a explicar una història.” La fórmula va funcionar: “A França ha estat un èxit extraordinari, l'han vist prop d'un milió de persones, i vam guanyar el Cèsar al millor documental.”Per finançar-lo, van engegar una campanya de crowdfunding (micromecenatge). “Era impossible de finançar per via la tradicional, però quan vam recaptar 200.000 euros en tres dies, i 450.000 euros en dos mesos, xifra que suposa un rècord mundial de crowdfunding, les televisions de seguida s'hi van interessar.”