I Mies es va fer etern

Quan el rei Alfons XIII va inaugurar el pavelló d'Alemanya de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, va etzibar, tot desconcertat: “Això està acabat?”. La proposta que havia fet l'arquitecte berlinès Ludwig Mies van der Rohe no tenia res a veure amb la resta de construccions historicistes, saturades d'ornaments, de l'esdeveniment que es va celebrar a Montjuïc. El pavelló alemany era un manifest de les subtileses, la simplicitat i l'elegància amb la complicitat de cinc elements: llum, aigua, vidre, marbre i acer.

Avui, molts dels 90.000 visitants que rep cada any aquesta peça mestra de l'arquitectura moderna (de 1.000 m², una tercera part coberts) es fan una altra pregunta: “Això és del 1929?”. No, però sí. L'edifici original va ser desmuntat quan es va acabar l'Exposició Internacional, tal com s'havia previst des d'un bon principi. Però ja a mitjan anys cinquanta diversos intel·lectuals van anar al darrere de la seva restitució. Oriol Bohigas va ser el primer d'intentar-ho i, fins i tot, va aconseguir l'autorització de Mies van der Rohe, que ja era tota una autoritat mundial de l'arquitectura.

Finalment, la rèplica no s'erigiria fins al 1986, just l'any del centenari del naixement de l'arquitecte –que havia mort el 1969–. No va ser fàcil. El repte era fer una reproducció exacta. Va caler cercar i examinar a fons la documentació i mirar amb lupa les fotografies en blanc i negre de l'època per no perdre's cap detall. Hi va haver algun moment de desesperació: dels quatre tipus de marbre que conviuen en el monument, l'ònix daurat era dificilíssim de trobar. Els impulsors de la reconstrucció, amb els arquitectes Cristian Cirici, Ignasi de Solà-Morales i Fernando Ramos al capdavant, van recórrer el Mediterrani i, finalment, van fer reobrir una vella pedrera del nord d'Àfrica, a l'Atles.

Trenta anys després, la segona versió del pavelló Mies és una icona internacional encara no prou coneguda pels mateixos barcelonins. I aquest ha estat en part l'estímul per fer alguna cosa especial per celebrar l'aniversari, que arrencarà l'1 de juny amb un acte institucional encapçalat per l'alcaldessa Ada Colau. Jornades de portes obertes, activitats culturals (dansa, cinema, videoart, música...), una exposició sobre la gesta de la reconstrucció i un simposi amb experts d'arreu formen el programa.

El 30è aniversari servirà també per tancar una vegada per totes el llarg període de transició que s'ha viscut en l'organisme que vetlla per l'edifici i que en desplega l'activitat, principalment, el Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe, un dels més prestigiosos del món, i el cicle d'intervencions artístiques que s'encarreguen a creadors de diferents àmbits. Durant pràcticament un any, el pavelló ha funcionat sense director, després que Giovanna Carnevali fos destituïda de manera fulminant amb el canvi de govern municipal. El mes que ve es resoldrà el concurs que es va convocar per trobar-li un substitut.