Noves expectatives per al Parc Arqueològic de Guissona
El reconeixement com a campus d'arqueologia de la UAB obre les portes a més recursos i properament entrarà a la xarxa de museus de la Generalitat
La troballa d'esquelets ajudarà a explicar l'evolució urbana de Iesso
Enguany, el Parc Arqueològic de Guissona fa un salt qualitatiu pel que fa a les possibilitats de promoció, recerca i transferència del coneixement. L'Ajuntament i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acaben de signar un conveni pel qual esdevé seu del campus d'arqueologia de la universitat, el setè de diferents temàtiques que el centre universitari té a Catalunya. Cada juliol i des del 1990, Guissona acull durant dues setmanes 25 estudiants i professors d'arqueologia, que porten a terme campanyes d'excavació per treure a la llum l'antiga Iesso. “El conveni també ens aportarà més recursos de tot tipus, a través del treball en xarxa entre les universitats i la potenciació de projectes”, assegura Josep Ros, director del parc.
La major part de l'antiga ciutat romana, fundada al segle I aC, reposa sota l'actual Guissona. L'equip de conservadors del parc fa prospeccions preventives quan hi ha obres. Enguany, al solar ocupat antigament per les escoles s'ha trobat un esquelet aïllat d'una noia, i un mur de tres metres, en dues fases constructives: possiblement romà i medieval. “Per la seva situació, a tocar de l'església, podria ser una basílica tardoimperial”, comenta Ros. Si aconsegueixen els fons, començaran a estudiar-ho. Fa uns dies, les obres del carrer Bisbal, al nucli antic, van deixar a la vista quatre esquelets més, en una zona on no hi ha cap constància de necròpoli.
“Sabem que els primers cristians s'enterraven al voltant de l'actual església, possiblement perquè hi havia una basílica o martirologi, però encara no hem trobat cap edifici religiós.” L'única necròpoli localitzada és a l'actual carrer Tapioles, però possiblement n'hi havia a cada zona de sortida de l'antiga ciutat. “No sabem què passa entre els segles IV i XI, quan es construeix l'església medieval. Fins ara, sols hem trobat cossos aïllats en diferents punts.”
L'estudi dels tres esquelets servirà per acotar l'evolució de la trama urbana. “Si fossin del segle IV, descartarien la urbanització de la zona en època tardoromana. Ara mateix, encara és un joc de pistes.”
Nou mil visitants anuals i més visibilitat
El 2011, el parc es va establir a l'actual seu, a La Fassina, fixant la col·lecció en una exposició permanent. Entre les darreres peces, hi ha un bou o toro de bronze, trobat en una antiga zona d'horta que ara ocupa el parc i datat al segle I-II dC. L'any passat, el complex museístic va rebre 9.000 visitants, entre escoles i particulars. Un balanç satisfactori per als gestors del parc. “Ara ens centrem molt en la difusió, anant a fires especialitzades com la Tarraco Viva o la de Badalona. Hem editat nou material promocional i fem molta difusió per les xarxes socials”, explica Josep Ros.
Properament, el parc farà un salt endavant complint un vell anhel: la inclusió a la xarxa de museus de la Generalitat. “Sols falta la signatura del conseller. Significa que ja complim totes les normatives. La inclusió ens donarà més visibilitat i obre la porta a augmentar la relació amb altres museus públics i fer projectes en comú.”
Edificacions a la fortalesa de Puig Castellar
El 30 de maig s'encetarà la campanya d'excavacions que porten a terme alumnes d'arqueologia de la UAB en pràctiques. Durant una setmana, excavaran al jaciment romà de Puig Castellar (Biosca) i continuaran treballant-hi al juliol.
Aquesta fortalesa militar data de la segona meitat del segle II aC i correspon als primers temps de la conquesta romana de Ponent. En anteriors campanyes arqueològiques, s'hi ha localitzat un gran edifici amb pati, una cisterna excavada a la roca i una muralla que envolta el turó amb quatre torres documentades, dominant la vall del Llobregós. També s'ha localitzat gran quantitat de ceràmica, la majoria d'importació. “La idea és excavar ara l'espai que queda entre la muralla i l'edifici, on ja s'han trobat unes parets. Volem esbrinar si eren cases o quins altres usos podien tenir aquestes edificacions”, explica Josep Ros.
