Cultura

Obsequi picassià

El museu de l'artista exposa una tria de les últimes donacions i adquisicions que han engruixit el seu patrimoni

Un donant que no es vol identificar va regalar per telèfon un
gravat el 2013

Per a un museu de la modesta dimensió del Picasso de Barcelona és del tot inassumible la compra de cap gran pintura del geni. Però això no impedeix que la seva col·lecció no pugui créixer. Les donacions i, fins i tot, algunes adquisicions donen alegries cada any al centre del carrer Montcada, que, això sí, ha de filar molt prim perquè el 90% de les ofertes que rep són d'obres falses. A vegades, el factor sort juga a favor. ¿És que es pot atribuir a alguna cosa més que a la sort rebre un dia qualsevol una misteriosa trucada de telèfon d'una persona que no s'identifica disposada a regalar un aiguafort?

Això és el que li va passar fa quatre anys al director del museu, Bernardo Laniado-Romero –que ja ha entrat en la recta final de la seva responsabilitat: al juliol se li acaba el contracte–. El donant, que l'únic que va exigir és que es mantingués per sempre el seu anonimat, va acabar enviant la peça per missatgeria. L'obra es diu Parella, és d'un Picasso tardà, del 1968, i està dedicada al seu amic i secretari Jaume Sabartés.

L'enigmàtic gravat s'exposa al museu per primer cop, al costat de 61 peces més que hi han ingressat els últims sis anys. És només una petita selecció el que es llueix en la mostra temporal Últimes donacions i adquisicions (estarà oberta fins al 15 de maig). Des del 2010, el museu barceloní de l'artista ha incorporat 115 obres, la majoria gravats i dibuixos; més de 19.000 documents fotogràfics de diversos autors i prop de 25.000 documents de text relacionats amb l'estudi de la seva vida i obra. Unes xifres espectaculars per a una institució amb tan pocs recursos per engrandir el seu fons.

El més important que ha entrat és la sèrie de 163 fotografies del fotoperiodista David Douglas Duncan (donació), el conjunt documental de l'editorial Gustavo Gili (donació) i, vinculat a aquest, la col·lecció particular del matrimoni Gustau Gili i Anna Maria Torra (compra), i l'arxiu de la historiadora de l'art francesa Brigitte Baer (donació). Gràcies a aquests paquets de materials, el museu s'ha convertit en un equipament fonamental per a l'estudi i la investigació de l'obra gràfica picassiana –Baer va ser la indiscutible autoritat mundial en aquest camp.

El públic pot conèixer i valorar ara aquests nous habitants del museu. Hi ha obres que compaginen el seu valor artístic amb detalls, claus, evidències i rastres impagables de la vida de l'artista. Cal aturar-se en obres com Le déjeuner sur l'herbe, segons Manet, un dibuix del 1962 amb llapis de cera verda i blanca que rendeix un homenatge vibrant al seu admirat artista, o Picasso als toros, una fotografia en què el geni malagueny apareix amb la seva dona Jacqueline Roque i diversos amics gaudint de l'espectacle a la plaça de toros de Valàuria, a la costa mediterrània francesa. La imatge, l'última compra que ha fet el museu, la va captar Jan Adam Stevens l'estiu del 1955.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Horaci per sempre

barcelona
FITO CONESA
ARTISTA

“L’empatia és un posicionament polític contra el feixisme present”

barcelona

5 milions per als sectors més febles de la cultura

BARCELONA

Una escapatòria a tres bandes

Barcelona
LA PEL·LÍCULA

‘Trànsit’

Xavier Mercadé exposa ‘Rock viu’

LA MÚSICA

Quaranta anys de ‘Back in black’

Indilletres s’ajorna fins al 29 i 30 d’agost

La Bisbal d’EMpordà

Cinema i història al Muhba