Legió devastadora
Jordi Barra publica a Edicions Dau ‘La Legión Cóndor', una col·lecció de mapes amb introducció històrica sobre la participació alemanya a la Guerra Civil
Aquests atles aporten una objectivitat que supera la dels historiadors convencionals
L'historiador Jordi Barra (Barcelona, 1965) va ser responsable de la revisió cartogràfica de l'imprescindible Atles de la Guerra Civil a Catalunya, una eina monumental sobre l'evolució al detall del conflicte que va desolar la península a finals dels anys trenta, dirigida per Víctor Hurtado, Antoni Segura i Joan Villarroya. Ara, i en solitari, ens presenta La Legión Cóndor, un atles també de la guerra dins una col·lecció que ja inclou tres títols, publicada així mateix per Edicions Dau.
El que aporten aquests atles és una objectivitat que, difícilment, ens pot arribar a través dels historiadors, sovint influïts per la ideologia. Aquí tenim dades del material utilitzat pels uns i pels altres. De fet, la Legió Còndor de l'exèrcit alemany va fer servir la Guerra Civil com a camp d'entrenament sense estalviar recursos, a diferència dels soviètics, que van estafar la República amb preus desorbitats, més encara per les limitacions de compra que tenia el govern constituït per les urnes i que, finalment, va caure en mans dels comunistes. El contingent alemany va estar format per 16.000 efectius, dels quals 299 van perdre la vida, és a dir, un 1,86%, xifra extraordinàriament més reduïdes que les dels brigadistes internacionals que van donar suport a la República. D'aquestes 299 baixes, un 40% van morir en combat, un 40% en accidents i la resta per malalties, ajusticiats després de ser abatuts i per altres motius. Barra explica i adverteix que, com que la Legió Còndor era una unitat bàsicament aeronàutica, les baixes gairebé sempre es produïen als aparells. La seva importància per als jerarques alemanys no va ser fútil, perquè el 6 de juny del 1939 van desfilar durant el dia de la victòria pels carres de Berlín 14.000 homes de la Còndor, mentre que 330 membres de les Joventuts Hitlerianes portaven, emmarcades en fulles de llorer, les plaques amb les inscripcions dels legionaris, així com els mariners mort al cuirassat Deutschland durant la Guerra Civil espanyola. Precisament va ser a la desfilada per la Diagonal, el 21 de febrer del 1939, després de la campanya de Catalunya, quan els alemanys pràcticament es van acomiadar. Es diu que van estar bombardejant les columnes d'exiliats republicans fins a pràcticament la frontera, contravenint les ordres del mateix Franco.
Són recordades les seves accions bèl·liques, des de la destrucció de Gernika al bombardeigsistemàtic sobre la població civil, així com la intervenció en batalles decisives. Un trist currículum, que Barra detalla amb cura.