Reinventar el ‘thriller'

En el llenguatge policial, el codi Triple 9 és utilitzat per mostrar una acció dels delinqüents encaminada a crear una fàcil alarma i despistar la policia, mentre s'està duent a terme un acte criminal en un altre punt. John Hillcoat pren aquest element com a punt de partida per crear un thriller que sembla voler desafiar algunes de les lleis del gènere. D'entrada podríem dir que l'estètic de Triple 9 té alguna cosa empeltada de les sèries de televisió. Hi ha un ritme frenètic, una posada en escena funcional, una acció que a vegades es desenvolupa a partir d'històries paral·leles. D'altra banda, com sol ser habitual en certes produccions actuals, la qüestió moral se situa en primer terme per ser revistada. No hi pot haver una frontera que separi el bé del mal, perquè les fronteres s'han diluït. A Triple 9 trobem que els policies formen part de les bandes del crim organitzat i que els delinqüents formen part de la policia, no sabem de quin costat es troba el mal, en tot cas només tenim la certesa que és omnipresent.

En les altes esferes trobem una dona –excel·lent Kate Winslet– que es mou amb la màfia russa. En les baixes esferes cal descobrir quins són els policies infiltrats en les xarxes i quina és la seva acció criminal. Hi ha una visió de la violència extrema. En les primeres escenes veiem uns presoners al portaequipatge d'un cotxe als quals se'ls tornen les dents que els han sigut arrancades en un procés de tortura, i en els moments finals ens trobem amb uns ostatges als quals se'ls lliga una bomba a la cama amb la possibilitat de poder acabar explotant. No hi ha cap solució fàcil, tot se situa en un món límit perquè la transgressió és l'únic element que compta. En un temps en què el cinema no ens sorprèn, aquesta és una bona sorpresa.