La por dels vuitanta anys

“És un llibre de conseqüències, no necessàriament desastroses.” Així és com definia Olga Xirinacs La crisi dels vuitanta, que va presentar, el passat 18 de maig, al Campus Catalunya de Tarragona de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en una sala gairebé plena. Es tracta d'un llibre petit, si ens referim a la seva mida, però no si tenim en compte com el va descriure Jordi Fernando, responsable de Meteora Editorial: “És un llibre d'opinió periodística, de records, filosòfic i poètic.”

Immersos en una societat que no pensa en la mort –on la vellesa és invisible–, en la inevitable sensació de fer-se gran, l'autora ha plasmat en aquesta obra els seus pensaments i també la por d'arribar al final de la vida. En l'obra, en tot moment s'acompanya de la considerada millor cançó del cinema, Over the rainbow, que parla de l'arc de Sant Martí i reflexiona sobre el que vindrà després de la mort. Com afirma Xirinacs, “la raó ens diu que després no hi ha res més, però per què no deixem treballar la fantasia?”. Jordi Fernando explica que l'obra també inclou aquelles persones que s'hi acosten però que encara no tenen vuitanta anys. Fa referència a allò que molts cops hem sentit. La gent jove no escolta la gent gran i “l'orgull no ens deixa aprendre i veure la claredat mental de persones com l'Olga”. El llibre “ens fa ser més humans i aconsegueix arribar a no tenir tanta por d'aquest cicle de la vida; l'últim de tots”, assenyala l'editor.

Depenent de la persona, la crisi arriba en diferents edats i de maneres diverses. Una crisi als quaranta anys comporta una preocupació per voler canviar però, com diu l'escriptora, la mort “no apareix enlloc”. Cap als vuitanta anys, quan la mort es veu més a prop, la crisi adquireix un altre sentit. Els canvis ja es veuen i es pateixen. L'escriptora tarragonina reconeix que “aquest jo es mira al mirall i tampoc s'ho creu”. No esmenta la malaltia que pateix actualment. Xirinacs assegura: “Quan el vaig escriure encara no m'ho creia.” L'obra tracta un tema que passa desapercebut fins que no ens hi trobem. El contingut el va definir com a “exquisit” l'escriptor Josep Gironès. El mateix remarca el títol del volum, que defineix com “una autèntica impostura perquè l'autora anuncia una crisi i la realitat mostra la seva plenitud. De crisis res de res”, sentencia Gironès.

Olga Xirinacs aconsegueix que reflexionem sobre aquest aspecte però, al final, també és important pensar que és millor conèixer la vellesa. En cas contrari, això significaria que la mort ha trucat a les portes molt aviat.