Art i cine sense límits

“El cinema ha mort. Visca el videoart.” Peter Greenaway ho va etzibar sense manies en la seva última visita a Barcelona, fa cinc anys, on va presentar a la fira Loop Ice time, una videoinstal·lació sincronitzada en cinc monitors sobre el canvi climàtic. “M'he desempallegat de la tirania de la pantalla única i de l'esclavitud de la narrativa”, va dir el director d'El contracte del dibuixant per justificar el seu idil·li amb els films d'artista, “erròniament considerats el germà petit del cinema”.

Greenaway ha enterrat la seva faceta de cineasta per renéixer com a videoartista. Mentrestant, d'altres han fet el camí contrari. Steve McQueen, l'oscaritzat realitzador de Dotze anys d'esclavitud, té uns solidíssims orígens en el videoart. És impossible oblidar l'exposició que va presentar el 2003 a la Fundació Tàpies.

Les imbricacions entre els camps del cinema i la imatge en moviment en l'art donaran sentit a la catorzena edició de Loop, que es durà a terme a partir d'aquest dijous i fins al 4 de juny. Loop s'ha apropiat del títol d'una pel·lícula de Wim Wenders, Faraway, so close! (Tan lluny, tan a prop!), per furgar en el que separa i en el que uneix aquestes dues dimensions creatives.

Aquest cop no hi seran ni Greenaway ni McQueen, però difícilment se'ls trobarà a faltar en un programa que inclou altres grans figures del seu mateix tall híbrid, com Anthony McCall, que exposarà a la Fundació Gaspar, o Harun Farocki, amb retrospectiva a la Fundació Tàpies. I encara un altre pes pesant de l'anomenat cinema expandit, Malcolm Le Grice, que el dissabte 4 farà una visita llampec al Macba per recrear alguns dels seus treballs performàtics més icònics.

Amb un pressupost de prop de 775.000 euros (el 42% dels quals, coberts per la Generalitat i l'Ajuntament), Loop torna a la càrrega amb el seu triple format dels últims anys: un festival obert a tota la ciutat, una fira per a professionals i un espai de debat amb els millors especialistes del sector.

El festival engega motors aquesta setmana a una vuitantena d'espais tan diferents entre si que no acostumen a coincidir en cap altra iniciativa conjunta. Museus, galeries, sales independents, però també indrets on ningú pensaria trobar-se una intervenció artística: des de moltes finestres de cases particulars dels barris del Born, el Gòtic i el Raval es projectaran enguany vídeos que ompliran les façanes veïnes d'imatges inesperades pels transeünts. Curiós projecte, de títol La finestra indiscreta, que han comissariat Andrés Vial & Miguel Ayesa.

Encara menys habitual és trobar-se art en un cementiri. Però això també passarà gràcies a Javier Peñafiel, que aquest dissabte proposarà una conferència dramatitzada sobre la mort del cinema al bell mig de la col·lecció de carrosses fúnebres del cementiri de Montjuïc.

Tot funciona amb números grans en aquest esdeveniment: 273 artistes, 400 vídeos i 58 exposicions en donen fe. Però, al mateix temps, Loop es mou per petits detalls. És tan eclèctic i heterogeni que força connexions amb públics de múltiples sensibilitats. El cinema no ho acapararà tot. També hi haurà espai per a la literatura via dos homenatges: un a Carles Hac Mor, amb vídeopoesies, i l'altre a Juan Eduardo Cirlot, amb una sèrie de vídeos d'Eugeni Bonet que escodrinyen l'enigma del seu pensament.