Arqueòlegs grecs creuen haver trobat la tomba d'Aristòtil
La descoberta s'ha fet al jaciment de l'antiga Estagira, la ciutat on va néixer el filòsof
Dos documents antics han ajudat a identificar les restes d'una construcció com el seu mausoleu
Un equip d'arqueòlegs grecs creuen haver trobat la tomba del filòsof Aristòtil en unes excavacions dutes a terme durant més dues dècades al jaciment d'Estagira, a la península Calcídica, la seva ciutat de naixement.
“No tenim proves, però sí indicis molt forts que freguen la certesa”, ha declarat el director de les excavacions, Konstandinos Sismanidis, a mitjans locals.
L'arqueòleg ha presentat aquest dijous els resultats al congrés internacional Aristòtil - 2.400 anys celebrat a la Universitat de Salònica.
El seu equip ha arribat a la conclusió que un edifici descobert el 1996 durant les excavacions al jaciment no pot ser altra cosa que el mausoleu d'Aristòtil, després d'analitzar dos manuscrits en els quals es feia al·lusió al trasllat de les cendres del filòsof a la seva ciutat natal.
Als arqueòlegs que treballaven a Estagira des de l'inici dels anys noranta del segle XX els va sorprendre que enmig d'una fortificació del període bizantí hi hagués restes d'un edifici amb característiques que no coincidien amb aquesta l'època de la majoria del conjunt ni posteriors.
Les troballes a l'interior de les ruïnes de l'edifici (monedes de l'Alexandre el Gran i els seus successors) situen la seva construcció al començament del període hel·lenístic.
Les restes del sostre trobats al jaciment arqueològic indiquen que es va fabricar amb teules de la fàbrica reial, la qual cosa demostra que es tractava d'un edifici públic.
La construcció està situada entre una galeria del segle V aC i un temple de Zeus del segle VI aC, dins de l'antiga ciutat, a prop de la seva àgora, i amb vista panoràmiques.
Al terre de l'edifici hi ha un rectangle d'1,30 per 1,70 metres, que correspon a un altar.
Tots aquests indicis i el fet que la forma de l'edifici no permet atribuir-li un altre ús que el d'una tomba, han fet sospitar als arqueòlegs que es tracta d'un mausoleu.
Dos documents antics donen suport a la hipòtesi que el destinatari del mausoleu és el mateix Aristòtil: una traducció en àrab del segle XI dC d'una biografia del filòsof grec i el manuscrit No. 257 de la Biblioteca Marciana de Venècia.
Els dos manuscrits precisen que quan Aristòtil va morir el 322 aC a la ciutat de Calcís (actual Calcídia) els habitants d'Estagira van traslladar les seves cendres a una urna de coure, la van posar en un mausoleu i al costat van erigir un altar.
