patrimoni
Els orígens de Rusiñol
Indústria Santiago Rusiñol va exercir d'empresari tèxtil a la colònia que la seva família, originària de Manlleu, tenia a la riba del riu Ter poc conegut Al costat de la fàbrica va fer construir el Cau Faluga, una joia premodernista que li va servir per poder combinar l'activitat empresarial amb la vocació artística, que es va acabar imposant
-
Vista general del Cau Faluga, a Manlleu. La torre està situada a escassos metres de la fàbrica tèxtil, i el conjunt forma la colònia Rusiñol CAU FALUGA. -
Fris central de la llar de foc, amb el pistó i la paleta de pintor. Més avall, uns dimonis fent la funció de cariàtides i les inicials de Rusiñol Hermanos G.FREIXA.
La volta a Catalunya en carroque fan Rusiñol i Casas va començar des d'aquesta colònia tèxtil
La vinculació entre Santiago Rusiñol i Manlleu va ser més estreta que coneguda, i va estar marcada pel fet que a la vora del Ter hi va combinar la seva activitat industrial amb la seva vocació artística. “L'avi de Rusiñol era manlleuenc i es dedicava al comerç del cotó. El propietari de la fàbrica Can Ramisa es va endeutar molt comprant aquesta matèria, i finalment Jaume Rusiñol va cobrar el deute quedant-se la fàbrica”, explica el tècnic de patrimoni del Museu del Ter, Pere Casas. D'aquesta manera el 1875 va néixer la colònia Rusiñol, que va acabar sent la fàbrica tèxtil més gran de Manlleu i que a partir del 1887 van dirigir els germans Santiago i Albert Rusiñol.
La Torre de l'amo
Tot i que l'avi era manlleuenc, Santiago va néixer i créixer a Barcelona, i un cop tornat a Manlleu per les obligacions empresarials es va fer construir una torre al costat de la colònia per viure-hi. Santiago Rusiñol va pensar i dissenyar aquesta joia que va anomenar Cau Faluga, un nom que va recuperar de Sitges, on ell tenia el Cau Ferrat. A partir del 1890 la família Rusiñol va ocupar el Cau Faluga i Santiago hi feia estades temporals, i aprofitava per continuar-hi la seva tasca artística: “Hi ha pintures documentades a la zona, i estades conjuntes amb el seu gran amic i pintor Ramon Casas. De fet, la famosa volta a Catalunya en carro que fan junts es fa amb un carruatge i un traginer de la colònia”, comenta Casas. El Cau Faluga va ser escenari de diverses trobades amb escriptors, pintors i personalitats culturals de l'època fins aproximadament el 1910, quan es va començar a allunyar de la direcció del negoci familiar –que va quedar en mans dels altres dos germans, Albert i Josep Maria– i es va decantar definitivament per la seva residència de Sitges.
La torre, d'estil romàntic i premodernista –segons va determinar l'arquitecte Miquel Surinyach–, està formada per una planta baixa i un primer pis nobles amb sostres de fins a cinc metres d'altura. En la segona i última planta hi havia el servei, i les dimensions són més reduïdes. En total estem parlant d'una finca d'uns 2.500 metres quadrats –els jardins també tenen una gran importància– i un miler de metres quadrats de zona habitable.
A la vora del foc
Un dels elements més emblemàtics que s'ha aconseguit restaurar i que tenia una gran importància en el Cau Faluga és la llar de foc, on s'explica la biografia de l'artista: “Rusiñol la va pensar i l'escultor Enric Clarasó, amb qui també hi tenia una gran amistat, la va fer realitat”, diu Pere Casas, que en desgrana els detalls. Al capdamunt de la xemeneia s'hi pot veure un aligot “com a símbol de grandesa i poder de la família”. El fris central té una gran importància, ja que al centre hi ha les quatre barres però de color daurat i verd, i a cada banda s'hi representa el gran dubte en la vida de Rusiñol: “A l'esquerre, un pistó i una llançadora com a símbol del negoci familiar, i a la dreta, una paleta de pintor. Del pistó en surt un arbre fort com el roure, i de la pintura, un de més bonic i associat al triomf com és el llorer, deixant entendre que la seva vocació era l'art”, analitza Casas. Després de molts anys de deixadesa –a partir dels anys 30 va quedar abandonat–, el 2009 va començar la recuperació d'aquest edifici emblemàtic. Actualment, més enllà de conèixer el passat manlleuenc de Rusiñol amb les visites que fan el primer diumenge de cada mes, el restaurant Cau Faluga permet menjar a les estances on va viure un dels fundadors i líder del modernisme català.
