cultura
cinema
Quanta, quanta guerra...
‘Síria: una història d'amor' segueix la vida de l'activista siriana Raghda Hasan i la seva família durant set anys. L'expresa política ha presentat el film a Barcelona
“La presó et
fa prendre consciència del significat de la llibertat”, diu Raghda Hasan
Lluny de rendir-se, la revolucionària siriana Raghda Hasan va sortir de la presó amb més forces per lluitar: “Passar tants dies i nits sense veure la llum, sense poder-te moure, et fa prendre consciència del significat de la llibertat, i et dóna forces per lluitar perquè ningú altre visqui una situació així. És una experiència tan inhumana que esdevé una poderosa raó per lluitar per la llibertat.”
Raghda Hasan ho explicava abans-d'ahir a Barcelona, on ha vingut per presentar en el festival DocsBarcelona el documental Síria: una història d'amor. La van acompanyar el seu exmarit Amer i el director britànic Sean McAllister, que també va tastar les presons sirianes durant uns dies a causa d'aquest film. Des del 2 de juny, es podrà veure en la programació d'El Documental del Mes.
Lluitar per la llibertat
A més d'agafar forces, a la presó “van néixer moltes idees” que, en sortir, van posar en pràctica “per lluitar per la llibertat”, diu l'activista, que veu perfectament compatibles la revolució i la maternitat: “No sóc Che Guevara, només una dona que creu en la llibertat i lluita per aconseguir-la, perquè els meus fills puguin viure en pau. Sóc revolucionària precisament per protegir el futur dels meus fills.”
Síria: una història d'amor arrenca amb Amer a Damasc cuidant dels tres fills que té amb Raghda, a qui va conèixer entre reixes i que torna a estar empresonada. Sean McAllister entra literalment a casa seva: “Vaig esdevenir un membre més de la família, vaig viure amb ells.” Al llarg de set anys, va anar passant temporades amb la família, a Damasc, al Líban i després a l'exili de París, i comparteix amb l'espectador les vivències familiars: l'enyorança de la mare –sobretot del petit Bob–, l'arribada a casa quan és alliberada, els moments d'alegria, la tristesa de l'exili, les discussions i l'empitjorament de la relació entre el matrimoni...
Esforç recompensat
Segons l'activista, compartir la vida familiar amb el cineasta i el públic a vegades era molt dur. “Però quan veig les reaccions de la gent arreu del món estic molt contenta. És molt important que se sàpiga què està passant a Síria.” Fins i tot a Israel, on el documental es va presentar fa uns dies, hi havia espectadores que s'acostaven al director plorant emocionades.
Per Sean McAllister, posar el focus en la relació amorosa té avantatges: “Veiem tantes notícies de Síria que centrar-me en la història d'amor és una manera de captar l'atenció de l'espectador. És una història d'amor amb el rerefons de la revolució i la guerra de Síria.” L'amor pot ser difícil fins i tot en temps de pau, comentem al director. Ell hi afegeix, fent broma: “L'amor és impossible en qualsevol moment, d'això tracta aquesta pel·lícula.”
Després, més seriós, explica: “Hi ha un cert romanticisme en aquesta història d'amor, construïda malgrat les grans dificultats que tenen, amb un enemic comú contra el qual lluitar. La meitat dels refugiats estan divorciats, perquè viuen en circumstàncies molt difícils.” Menys irònica, l'activista diu que creu en l'amor: “El motiu que empeny molts revolucionaris a lluitar és l'amor, lluiten per un futur millor en què l'amor sigui possible.”Raghda no és gaire crítica amb la reacció que
ha tingut Europa amb l'allau de refugiats sirians: “Estem agraïts, perquè molts països van obrir la porta als sirians; el que passa és que va estar oberta poc temps. Hi ha molts sirians a Grècia, Hongria, Turquia... en una situació molt dolenta.” Ateses les circumstàncies, òbviament no està gaire animada amb la situació actual del seu país: “No sóc optimista. Com ho pots ser si encara estan destruint el teu país i estan morint tants civils?
DocsBarcelona ‘acull' refugiats
“Les pel·lícules documentals reflecteixen les societats
en què vivim”, diu el director de DocsBarcelona, Joan Gonzàlez. “És obvi –hi afegeix– que els refugiats han captat l'atenció dels ciutadans i també dels directors de documentals, que s'han abocat a explicar aquest tema a partir de persones concretes, amb nom i cognoms.” Així, dimecres passat es va inaugurar la secció oficial amb Sonita. Dijous, el fotoperiodista canadenc Louie Palu va presentar Kandahar journals
(vegeu la pàgina següent) i divendres va ser el torn de Síria: una història d'amor. També tracten aquest tema, de manera més o menys directa,
The longest run, Bakur i War of lies. Són films amb vocació de canviar les coses. “El documental no es limita a capturar i mostrar –diu Gonzàlez–, també fa la seva feina
al cap i al cor dels espectadors i els provoca reaccions.”
El DocsBarcelona també ha programat al CCCB la colpidora exposició de Metges Sense Fronteres #Seguirconvida, sobre la seva tasca amb refugiats sirians i sudanesos. Inclou fotos, vídeos, objectes i dos espectaculars documentals amb visió panoràmica de 360 graus, sobre un camp de refugiats del Sudan del Sud i l'èxode de sirians fins a Occident.
