Més tristor

Quan va aparèixer Miedo a volar, d'Antonio Altarriba i Kim, la crítica i els lectors van tenir la sensació que es tractava d'una obra especial; d'un gran còmic, d'aquells que només en surt un de tant en tant perquè es necessiten moltes confluències per fer una obra rodona: la del guionista amb el dibuixant; la del tema amb la manera de narrar-lo; la de la fantasia amb la realitat; la de l'humor amb la tragèdia, i així moltes més. El arte de volar havia conjuminat el talent i la màgia, i va tractar el tema de la Guerra Civil espanyola amb una nova mirada, tot i que la història semblava capbussar-se en un realisme màgic inspirat en fets molt quotidians.

Altarriba prenia la història de la seva família per parlar de la tragèdia de la guerra. La mateixa parella d'autors i amb una proposta que iguala la seva obra precedent ens presenta un còmic que es pot llegir sense conèixer El arte de volar, però amb el qual té una connexió que fa que totes dues obres ampliïn la seva dimensió en posar-se en contacte amb l'altra. El ala rota (Norma Editorial) fa pensar que continuarà l'èxit de premis i l'acceptació popular que va tenir la precedent

Altarriba torna a utilitzar la seva família per narrar de manera crua, però amena, i fins i tot amb tocs d'humor, uns anys de grisor i tragèdia. Tràgica és la història de la protagonista: la seva mare mor durant el part, circumstància per la qual el pare la intenta matar. Els cops li deixen un braç esguerrat. El dibuix de Kim, entre caricaturesc i realista, ajuda molt al relat d'un realisme que sembla impossible.