Cultura

Aquelles muses actives

Victòria Combalia treu a la llum en un llibre sis dones clau del surrealisme

No van ser pintores ni fotògrafes, però van tenir una remarcable influència i un paper actiu en el moviment surrealista, sigui com a mecenes, promotores i/o inspiradores. Eren dones lliures, rebels, intel·ligents i sensibles, que de vegades van pagar un alt preu per la seva llibertat però, en canvi, van viure unes vides intenses i plenes d'estímuls artístics i intel·lectuals.

La crítica d'art barcelonina Victòria Combalia, bona coneixedora del paper de les dones en el surrealisme sobretot arran de la seva biografia de la fotògrafa Dora Maar, ha rescatat sis d'aquestes dones en un llibre amè, Musas, mecenas y amantes, que acaba de publicar l'editorial Elba.

Tenint en compte la poca bibliografia que hi ha a l'Estat espanyol sobre dones del surrealisme a França, el llibre resulta tot un descobriment per al lector d'aquí.

Les muses triades per Combalia són Valentine Hugo, escenògrafa, amant d'André Breton i amiga de Jean Cocteau i Erik Satie; Nancy Cunard, editora, periodista, poeta, estudiosa de l'art negre i amant de Louis Aragon; Peggy Guggenheim, la milionària promotora i col·leccionista d'art modern; Kiki de Montparnasse, cantant, ballarina i actriu que va ser immortalitzada en les fotografies de Man Ray i en obres d'altres artistes; Marie-Laure de Noailles, mecenes que va pagar el film L'âge d'or, de Luis Buñuel i Salvador Dalí, i la poeta Joyce Mansour, gran amiga de Breton.

Influents i cultes

“He triat aquestes sis dones perquè són muses actives, no només models o amants dels artistes homes.” Fins i tot un personatge com Kiki de Montparnasse, més coneguda per haver posat per a tants artistes del moment –ella és el cos de la cèlebre imatge de Man Ray El violí d'Ingres– i l'única de la selecció que surt d'un ambient miserable, va acabar escrivint les seves memòries.

Algú podria trobar a faltar, per exemple, la considerada gran musa del surrealisme, Gala, que no només va inspirar Dalí sinó també Paul Éluard (el seu primer marit) i Max Ernst, per exemple. “Però a part que m'és antipàtica, Gala no té un paper tan actiu, és més una secretària i una gestora dels assumptes de Dalí. Aquest tipus de musa no m'interessava”, diu l'autora del llibre.

L'altre nexe comú entre les sis dones incloses en el llibre és la llibertat sexual i de moviments, en part gràcies al fet de provenir, la majoria, de famílies riques. “La majoria d'elles estaven destinades a ser casades però elles trenquen totes les convencions. La seva llibertat és rebel·lar-se contra la societat encotillada del moment”, assegura Combalia. Malgrat això, moltes d'elles van patir immensament per amor i dues d'elles, Kiki i Nancy Cunard, van morir pobres i alcoholitzades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.