Patrimoni
Barcelona es manté a la xarxa espanyola de calls
Continua a la Red de Juderías, tot i que s'està “analitzant” la proposta feta des de Girona de crear una entitat catalana de municipis amb llegat jueu
La ciutat serà la seu al juliol de la primera trobada per donar forma al projecte
De moment, el call jueu de Barcelona es mantindrà a la Red de Juderías. A diferència del que ha passat a Girona, Castelló d'Empúries i Besalú, que han decidit independitzar-se de la xarxa espanyola de jueries i crear-ne una de pròpia, l'Ajuntament de la capital catalana encara no té clar si fer aquest pas. “S'està analitzant”, diuen fonts municipals.
Els principals dubtes giren al voltant de la funcionalitat que pot tenir la nova xarxa de calls catalana, que encara no està constituïda. Dit d'una altra manera; l'equip de govern es vol assegurar que aquesta alternativa és millor que la que ofereix la Red de Juderías. I llavors pronunciar-se, en un sentit o en un altre, ja que la decisió final s'ha de prendre per majoria en el ple.
En aquest sentit, la voluntat del consistori és conèixer a fons la iniciativa. Per això, Barcelona participarà com a “observadora” en la primera trobada de ciutats catalanes amb calls jueus, que se celebrarà a la mateixa capital catalana a principis de juliol –tot i que encara no hi ha data confirmada–. En la reunió, hi prendran part els representants dels municipis que s'han “independitzat”, que es preveu que expliquin com funcionarà la nova xarxa catalana.
Des de Catalunya sempre s'ha considerat el llegat jueu una eina educativa, per a la recerca i el coneixement, i no només una eina turística, l'enfocament que es dóna des de la xarxa espanyola de jueries, fundada a Girona fa 20 anys.
Llibre del llegat jueu
Precisament, a principis d'aquest mes va arribar a les llibreries La Barcelona jueva, el segon volum de la col·lecció Barcelona Cosmopolis després de La Barcelona francesa.
De la mateixa manera que en el primer llibre, La Barcelona jueva permet recórrer els carrers i places de la capital catalana seguint el rastre històric que hi ha deixat la cultura jueva, molt present en la societat de Catalunya des de l'inici de l'edat mitjana.
El llibre, escrit amb caràcter divulgatiu per l'historiador Josep Alert, mostra centenars d'exemples del lligam hebreu amb la capital catalana. Entre els més coneguts destaca el cas de Montjuïc, nom que prové de muntanya dels jueus, el terme que utilitzaven per definir l'espai on enterraven els seus morts fins gairebé el segle XIV.
Més exemples d'aquesta unió; fins a un 10% dels habitants de Barcelona en aquesta època eren jueus (4.000 de 40.000). A més, els dos calls –el més gran es troba situat entre on ara s'alcen la plaça de Sant Jaume i la catedral– van ser considerats dels més importants del sud d'Europa. I per si tot això fos poc, un dels líders “màxims” del call major de Barcelona va ser Salomó ben Adret (1.235), un dels rabins més estudiats pel judaisme.
Però primer la Inquisició i després les dues guerres mundials van aniquilar la major part d'aquest destacat llegat jueu a Barcelona. Tot i això, encara es poden trobar pel centre de la ciutat rastres importants de la seva tradició, per exemple al carrer de Marlet, on es manté una làpida en hebreu.
Sense desvelar res més dell llibre, sí que cal destacar dos casos més que proven la rellevància del poble jueu en la història de Catalunya. L'un fa referència al iogurt Danone, que segons s'explica en el llibre va ser creat el 1919 per un sefardita de Salònica instal·lat a la capital catalana.
L'altra anècdota té relació amb el Futbol Club Barcelona. I és un fet contemporani; Luis Enrique va assolir el 2015 el percentatge més alt de victòries d'un entrenador del Barça superant Richard Kohn (també conegut com a Richard Dombi), un austríac de família jueva que tenia aquest honor des de 1926.
Empatia amb el visitant
La Barcelona jueva, que també es pot trobar en anglès, segueix la mateixa filosofia que seguia La Barcelona francesa: és un llibre guia que busca l'empatia amb el lector. “És un llibre que busca la vinculació del lector amb el lloc que visita –assegura el seu autor, Josep Alert–. I en l'àmbit turístic, els jueus tenen aquest perfil.”
