Singular i fantàstic
Titllada de “veu singular, fresca i diferent” per l'editor de Periscopi Aniol Rafel, la jove escriptora gironina Mar Bosch Oliveras torna a les llibreries amb Les generacions espontànies, un relat realista però amb tocs fantàstics que presenta una dona de quaranta-i-tants, l'Eva Batet, decidida a aconseguir una feina costi el que costi. “Volia fer una radiografia de la nostra societat i les seves misèries des d'un punt de vista humorístic”, argüeix l'autora. I d'humor n'hi ha una bona dosi. Només cal veure el currículum d'aquesta senyora que ha treballat d'adjunta de laboratori, de tanatomaquilladora, de detectiva privada o de mestra en el sector públic. “És una manera d'ironitzar sobre una realitat que ens hem trobat la gent de la nostra generació”, explica l'autora, que va estudiar filosofia i ha hagut de fer feines dispars com ara treballar amb discapacitats. “Aquesta experiència em va modificar la perspectiva sobre el que és el nostre patró de normalitat. Tots tenim en el fons un punt de bogeria, controlat, i volia parlar d'aquesta singularitat.” Per explicar la singularitat, la narradora recorre a l'element fantàstic, i en aquest sentit la crítica ha indicat que la seva prosa “caldereja”. “Personalment no he llegit gaire Calders, però sí els meus mestres universitaris, i jo el vaig llegir de gran.” Sigui com vulgui, aquest factor relliga aquesta novel·la amb l'anterior, Bedlam. Darrere les hores càlides, amb què va guanyar el 2013 el premi Casero de novel·la curta.
