Cultura

Marta Carnicero

Novel·lista

“L'escriptura és un acte d'empatia”

Reescriure és important per assegurar que el text tingui un ritme fluid dins el cap del lector

Nascuda a Barcelona el 1974, Marta Carnicero és enginyera industrial i docent. Col·labora en diversos programes de ràdio i televisió i ha publicat cinc llibres de gastronomia, com ara Del cuscús al sushi. Debuta en novel·la amb El cel segons Google (La Magrana), en què la Júlia i el Marcel tenen problemes de parella tot i haver aconseguit l'adopció de la Naïma. Aquest és l'inici d'una obra breu que es diversifica per tot de sentiments universals narrats amb una prosa elaborada.

Com es passa dels llibres de cuina a la literatura?
Sempre he gaudit menjant i és això el que em va dur a dedicar-me a la cuina, però fa molt més temps que escric que no pas que cuino. Quan vaig escriure aquesta novel·la no m'imaginava que arribaria a publicar-la; cursava un màster en creació literària a la Pompeu i El cel segons Google va ser el meu treball final. El meu tutor, quan va llegir la novel·la acabada, em va recomanar que busqués un agent literari de seguida.
Un bon consell... Ara que està de moda l'“autoficció”, l'obra té gaire d'autobiogràfic?
No tinc la sensació que calgui haver viscut les situacions per tal de poder narrar-les; tot plegat limitaria molt les històries que podem explicar. L'escriptura m'interessa pel que té d'acte d'empatia. L'experiència, el que vivim, escoltem i percebem, és el tamís inevitable (i desitjable) pel qual el narrador fa passar la història a l'hora de fer-la seva i explicar-la amb la veu pròpia.
Com va sorgir la idea central? 
Una companya de feina em va parlar de com és de difícil adoptar. Els pares que adopten estan sotmesos a una gran pressió, sempre en el punt de mira. És com si haguessin de passar un examen que els pares biològics s'estalvien. Llavors em vaig preguntar què passaria amb el procés si un d'ells s'enamorés d'algú altre. Com reaccionarien, com a parella?
Parla de relacions de parella, de l'adopció i també de la recerca de les arrels... 
Sí, la parella que es trenca, l'adopció, la relació pares i fills... Hi ha una altra història, però: la relació de la nena, ja d'adulta, amb el seu pare. El tema que es repeteix a l'obra i ho lliga tot és aquesta insistència que solem tenir a provar d'omplir els buits que altres han deixat, malgrat saber que és impossible.
En la novel·la es viatja d'una manera especial, oi?
Una de les històries utilitza una prosa més poètica que l'altra perquè inclou la descripció que un personatge fa dels llocs que va visitar amb algú que ja no hi és. Fa servir l'aplicació Street view, de Google, que li permet passejar de manera virtual pels carrers per on havia caminat amb aquesta persona.
És un text breu i molt intens...
Volia narrar escenes breus on les imatges fossin significatives per elles mateixes. Això ja determina la llargada del capítol. Quan la novel·la començava a agafar cos i en feia lectures seguides per veure l'efecte del conjunt, em va semblar que tenien una extensió còmoda, que permetia arribar sense problemes al final de l'escena abans d'abandonar la lectura per dedicar-se a una altra cosa. Llegeixo molt en transport públic...
Tot i ser una novel·la de debut, la seva veu és madura, elaborada, segura. Com s'ho ha fet?
Reescric moltíssim i començo la jornada reescrivint el text en què vaig treballar el dia abans. Reescriure és important no només per mirar d'explicar les coses de la millor manera, també per assegurar que el text tingui un ritme que el faci fluir dins el cap del lector. Pel que fa a la maduresa, alguna cosa hi ha d'haver de positiu en el fet que m'hi hagi posat als quaranta anys!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.