Origen i destí

“No hi ha ni un sol viatge que no valgui la pena.” Un bonic camí ple de fites, tant emocionals com comercials, és el que està recorrent l'artista Antonio Orozco, que divendres a la nit va mostrar obertament al públic del Festival de Cap Roig tant el fons de la seva motxilla com algunes pistes del futur que li agradaria modelar. Amb dos milions de discos venuts, va tornar a l'escenari de Calella de Palafrugell per presentar el seu últim treball, Destino. El concert va englobar la seva palpitant carrera, des dels seus orígens fins a “l'imant gegantí que l'arrossega cap endavant”. Un sorprenent i viu trajecte que va exemplificar just abans de cantar Por pedir pedí. “Si fa quinze anys m'hagués trobat a mi mateix caminant pel carrer de Balmes, m'hauria dit: «No t'explico res del que et passarà perquè no t'ho creuràs ni tu.» En aquella època, jo feia guitarrazos pels bars de l'Hospitalet on em deixaven. En ocasions, actuava només en un local; d'altres, en cap. Per tant, si m'haguessin comentat que el 2016 seria el tercer any seguit cantant a Cap Roig i amb totes les localitats venudes, hauria respost: «¡Anda ya!».”

Orozco va revelar que, si hagués pogut somiar alguna cosa, precisament hauria “demanat una nit” com la d'abans-d'ahir, davant d'un auditori que va voler “capgirar”. Més de dues hores d'enèrgica actuació i de feedback constant amb les 2.400 persones que omplien les grades. “No hi ha un sol vers que no parli de vosaltres. Canteu fort amb mi, a veure si almenys ens escolten a Rússia! Enlaire! Aquí no s'asseu ningú!”, animava l'artista, que en el tema Devuélveme la vida no va dubtar a fer un salt i interpretar-lo enmig dels seguidors. Sens dubte, però, un dels moments emotius va ser amb la Martina, una nena amb qui, agafant-se la mà, va explicar un nou projecte solidari anomenat Àngel de la guarda, a l'hospital Sant Joan de Déu. Orozco va instar a treure el mòbil i, unànimement, enviar un donatiu per SMS per col·laborar en la millora dels recursos dels petits valents del centre. Amb el gest es va batre un record aquella nit, en la qual a l'artista només li faltaven unes hores per a un destí incert. Emprenia l'aventura amb el muntanyenc Jesús Calleja, a qui va trucar en directe per intentar que li digués a quin país anaven. El públic va seguir la còmica conversa que van tenir a la 1.20 h, poc abans de la seva cita a l'aeroport. Un particular viatge en què va elogiar els herois, que són “tots aquells que s'aixequen cada matí intentant que la vida dels altres sigui més fàcil”.