La Montserrat volta

La Barram i posterior repicada és, sens dubte, el gran moment de les campanes de Mataró durant els dies de festa major. Es tracta d'un toc ben especial, que serveix per recordar als més despistats que l'endemà –per avui– la ciutat celebra la diada de les seves patrones: les santes Juliana i Semproniana. El toc, que es va dur a terme ahir al migdia amb una plaça de Santa Maria farcida d'espectadors, arrenca amb el tritlleig de les dues campanes que porten el nom de les patrones, per després fer tres rondes de nou cops de batall de les tres campanes grosses que completen l'estança principal del campanar de Santa Maria: la Carme, la Montserrat i la Miquela. Un cop feta aquesta cadència, la Juliana i la Semproniana continuen tritllejant mentre les tres grosses s'alliberen i comencen a voltar per completar mitja hora de sorollosa, però també festiva, repicada de campanes, a les quals s'afegeix el repic manual amb maça de les campanes que durant tot l'any serveixen els quarts i les hores –de manera automàtica– a la capital del Maresme: la Madrona i la Candelera.

A banda de l'espectacularitat del toc –tant per la durada com pel fet que es facin voltar les tres campanes grosses–, aquesta Barram va ser especial per una de les seves protagonistes: la Montserrat. I és que, després de més d'un any, la repicada d'ahir va servir per posar de llarg i tornar a presentar en societat el seu batall, l'element indispensable perquè tota campana pugui sonar com es mereix. Aquesta part de la Montserrat es va trencar el maig del 2015 mentre la campana complia la seva funció en un dels tocs anomenats ordinaris, que es fan cada dissabte al migdia per anunciar que l'endemà és diumenge. De fet, juntament amb la Juliana i la Semproniana, la Montserrat és la campana més utilitzada en els tocs manuals que els campaners de Mataró fan durant l'any. Durant aquests mesos que ha estat sense batall, la Montserrat es va veure obligada a veure com la Miquela –la seva companya més grossa– la substituïa en els tocs ordinaris, ja que per als tocs especials en què es necessitava que sonessin totes les campanes la Montserrat s'havia de tocar picant-la amb una maça.

Per tant, a partir d'ara, quan els mataronins parin l'orella els dissabtes a les dues de la tarda i escoltin les campanes, serà la Montserrat una de les que els tornarà a anunciar que l'endemà és diumenge.