Dansa
Roberto Bolle, vocació pop
El ballarí italià actua demà a Peralada amb vuit estrelles mundials de la dansa
“Intento fer caure les barreres de la dansa clàssica i dur-la on no ha arribat mai”
A Itàlia, Roberto Bolle (Casale Monferrato, 1975) té gairebé més punts en comú amb una star del rock que amb una estrella convencional del món del ballet. A Verona, la setmana passada, actuava en un amfiteatre romà amb capacitat per a 14.000 espectadors i, quan ahir, en una roda de premsa a Barcelona, parlava de l'espectacle que presentarà demà a Peralada (Roberto Bolle and Friends, en el qual es fa acompanyar de vuit ballarins principals d'algunes de les millors companyies del planeta), ho feia amb la clara voluntat de marcar distàncies amb la solemnitat que sol envoltar l'univers del ballet. “Tinc la sensació d'haver creat un espectacle pop”, proclamava orgullós. “Intento fer caure les barreres de la dansa clàssica i dur-la on no ha arribat mai. La dansa sol estar aïllada en teatres lírics i, aquests, no estan a l'abast de tothom.”
Haver acostat la dansa a allò que se'n diu el “gran públic” sense renunciar ni a un bocí d'exigència artística és el mèrit principal de Roberto Bolle, que combina hàbilment la seva doble condició de celebritat i la de ser, sens dubte, un dels grans ballarins del moment. Va crear, l'any 2008, Roberto Bolle and Friends amb la intenció de ballar en llocs atípics (com per exemple al Duomo de Milà, en lloc de la Scala) i, actualment, presenta el pas de dos de Don Quixot, L'Arlesienne de Roland Petit i la virtuosa Diana i Acteó, entre altres peces, amb figures com la nord-americana Sarah Lane (solista de l'American Ballet i doble de Natalie Portman en el film The black swan) o qui, demà a Peralada, serà la seva parella de ball: la russa Viktorina Kapitonova (solista principal del Ballet de Zuric). “Formar part d'un espectacle així em permet ballar obres que no puc fer habitualment”, admetia Lane.
Sentiment de colla
Els friends de Bolle, als quals uneix –segons confessaven ahir– “un sentiment de colla”, es completen amb el letó Timofej Andrijashenko (Scala de Milà), l'alemany Christian Bauch (Semperoper Ballet de Dresden), el canadenc Matthew Golding (Royal Ballet de Londres), el cubà Osiel Gouneo (Den Norske Ballet d'Oslo), la russa Anna Tsigankova (Dutch National Ballet d'Amsterdam) i la també russa Elena Vostrotina (Semperoper Ballet de Dresden). Cap d'ells ha ballat mai a Peralada, com tampoc ho ha fet Roberto Bolle, que també s'estrena a Catalunya.
Tot i la confiança d'haver creat un espectacle únic i els nombrosos elogis que, ahir, va rebre (se li va preguntar, inclús, per la influència que havia tingut la seva bellesa en el seu èxit), Bolle –étoile de la Scala i ballarí principal de l'American Ballet, a Nova York– va ser modest quan se'l va comparar amb llegendes de la dansa com Nuréiev i Baríxnikov. “No ho penso en absolut, que pugui ser el seu hereu! Ells són mites absoluts...”.
