Festa major de Mataró
L'ofici marca el dia de Les Santes
La diada de les patrones de Mataró va tornar a tenir com a protagonista la missa, dirigida per Francesc Cortés
Les relíquies de les dues màrtirs van tornar a rebre l'homenatge de l'àliga i els capgrossos
La missa de glòria va ser composta per mossèn Manuel Blanch
Mataró es va carregar ahir un any més de solemnitat per viure el dia de les seves patrones: les santes Juliana i Semproniana. La litúrgia marca de manera singular el matí de la diada des de primera hora i situa el seu eix central a la plaça de Santa Maria. Un cop acabades les Matinades a la mateixa plaça, les campanes de la basílica de Santa Maria agafen instantàniament el relleu per acabar de despertar els dormilegues i recordar a tota la ciutat que toca anar a ofici.
És llavors quan les figures i les autoritats, encapçalades per l'alcalde, David Bote (PSC), i la resta de regidors de l'Ajuntament enfilen el camí cap a la basílica de Santa Maria. Enguany també els va acompanyar el delegat del govern a Barcelona, Mi quel Àngel Escobar. Davant l'església els esperava el rector de la parròquia, Segimon García.
Amb les autoritats instal·lades, es va donar el tret de sortida a la missa de glòria en honor a les màrtirs Juliana i Semproniana, composta pel mossèn Manuel Blanch i estrenada l'any 1848. Una gran obra musical a cavall entre el classicisme i el romanticisme interpretada pels solistes, els músics i el cor, i dirigida enguany pel mestre Francesc Cortés. En aquesta edició, l'encarregat d'oficiar l'acte va ser el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, que va centrar la seva homilia a denunciar la persecució que viuen moltes comunitats cristianes d'arreu del món pel fet de proclamar la paraula de Déu. A més, el bisbe va demanar respondre “amb perdó i amb justícia” als atacs terroristes.
Acabat l'ofici, les relíquies de Les Santes van sortir de la basílica pel fossar Xic per arribar fins a l'entrada de l'església acompanyades del so de les campanes. Un cop allà, les tres campanes grosses van emmudir i només va sonar el tritlleig de la Juliana i la Semproniana. La colla castellera dels capgrossos hi va aixecar un pilar i l'àliga va fer-hi el seu ball cerimoniós. L'aviada de coloms i, de nou, el repic de totes les campanes va servir per acomiadar les relíquies –que van tornar a entrar a la basílica–, les figures i les autoritats, que van tornar cap a l'ajuntament per fer-hi una nova dormida.