cultura

Música

Festa ‘disco' de vella escola

No va ser, al contrari del que s'augurava, un d'aquells concerts al voltant d'una única i sola cançó (en aquest cas, I Will Survive, un dels himnes disco per excel·lència). La joiosa cançó va sonar per megafonia, i mentre la pantalla projectava imatges de l'era gloriosa de la cantant, a l'inici del concert. També, en els primers compassos instrumentals de la banda. I, finalment, amb el públic en èxtasi, al final de la vetllada. Però el concert de Gloria Gaynor a Barcelona, en qualsevol cas, va ser molt més que I Will Survive.

La diva, enjoiada, i amb bona condició de veu, va saber comandar amb astúcia un xou conservador quant a repertori (Every Breath You Take, Killing Me Softly o Last Dance, tribut a l'altra Disco Queen, Donna Summer), amb moments de caspa, però salvat, al capdavall, per una banda voluntariosa i abundant (se li agraeix, a Gaynor, que no tiri de teclats sinó que giri amb coristes i secció de vents) que dimecres estava a l'escenari del Barts però que, qualsevol altre dia, serà a l'escenari d'un casino d'Atlantic City.

Gaynor va arrencar amb Goin' Out of My Head, I Am What I Am i Never Can Say Goodbye (èxits dels seus anys de regnat: la dècada dels 70 i principis dels 80); va recórrer al sempre ardent Barry White amb You Are The First, My Last, My Everything; ens va endinyar tres cançons gospel del seu pròxim disc (en el qual canta el seu amor a Jesucrist); va agafar-se més d'un respir tot deixant els seus músics que es lluïssin (el trombonista, showman de primera, va fer el saltimbanqui a Shut Up And Dance, dels one hit wonders Walk The Moon, i després va rematar el número fent un solo de trombó amb el peu) i, finalment, després d'una hora i quart de bolo, va cantar I Will Survive. El públic, d'un perfil en sintonia amb el preu de l'entrada (60 euros), va deixar-s'hi mig pulmó cantant, en alguns casos, la versió que Gaynor va popularitzar el 1978 i, en d'altres, la versió fiesta, amb lo-lo-lós inclosos, que triomfa en els bars i els camps de futbol d'aquest país.

Una festa disco de vella escola abordada amb un genuí sentit per a l'entertainment i rubricat amb ofici i dignitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles