Ballant amb la tramuntana

En un ambient idíl·lic com el dels jardins de Cap Roig, Manuel Carrasco va delectar dimarts el públic amb un concert de dues hores i vint minuts en què van sonar grans èxits com ara No dejes de soñar. El repertori es va centrar en el seu últim àlbum, Bailar el viento, triple disc de platí, però les cançons més emblemàtiques de la seva carrera també van tenir-hi un gran protagonisme. Carrasco es va guanyar el públic des del principi. Les lletres, molt intimistes, van connectar amb els més de dos mil cent espectadors, fins al punt de fer-los aixecar del seient durant la major part de l'actuació. Amb els braços enlaire i picant de mans, ningú va poder evitar ballar, cantar i emocionar-se amb les cançons de l'andalús.

La nit va començar amb l'optimisme d'Aprieta, per seguir amb Y ahora, en un ascens d'intensitat que va culminar en Que nadie calle tu verdad, després d'oferir un discurs de denúncia i rebuig del masclisme i la violència de gènere. Carrasco, molt entregat, va sorprendre Cap Roig amb un seguit de propostes inèdites. Va presentar la cobla Yo te vi pasar i va fer pujar a l'escenari el cantant i compositor català Raúl Rojas, amb qui va interpretar No tengo prisa. Fent gala del seu talent a la guitarra, també va oferir una cançó en acústic, una iniciativa en auge entre els cantants de pop espanyol. Després de la parada de rigor als crits d'“una altra!”, Carrasco va interpretar un solo al piano i va continua amb Ya no. El renovat ritme flamenc de la segona meitat del concert va culminar amb una cançó pròpia que havia compost especialment per a l'ocasió, homenatjant la Costa Brava i l'ambient mediterrani de les seves arrels a Huelva. Després d'assegurar que “ara sóc jo el que no se'n vol anar”, va acabar amb Siendo uno mismo.