cultura

cinema

Curts, un camí o un objectiu?

Sigui per aprendre, o bé com a obra en si mateixa, el curtmetratge és viu i ha tingut grans premis en el cinema català

“Si la història s'explica en 12 minuts, per què fer-ho en 90?”, diu el director del Filmets

“Per nosaltres els curtmetratges són cinema en majúscules. Si tens una història que s'explica en 12 minuts, per què explicar-la en 90?” Agustí Argelich, director de Filmets-Badalona Film Festival des de l'any 2001, ha portat a aquesta ciutat els millors curtmetratges del món i coneix com ningú aquest format, que inclou pel·lícules de ficció, documental o animades que duren com a molt 30 minuts. Un format que sovint s'associa a les escoles de cinema i als primers treballs dels cineastes, però que també es contempla com una forma d'expressió tan valuosa i legítima com el llargmetratge.

Tot i que a Catalunya tenen poc suport institucional i industrial, els curts han obtingut grans fites els darrers anys. “Un català ha guanyat per primer cop una Palma d'Or, encara que sigui amb un curt”, remarca Agustí Argelich, en referència a Juanjo Giménez, que fa tres mesos es va imposar a 5.007 contendents amb Timecode. El 2012, el manresà David Victori va guanyar amb La culpa el festival Your Film Festival, organitzat per Youtube i apadrinat per Ridley Scott i Michael Fassbender, al qual es van presentar 15.000 treballs. Amb els diners del premi va produir un altre curt, Zero. “El premi va marcar un abans i un després en la meva carrera, em va situar en el mapa a nivell internacional –ha explicat a El Punt Avui–. I Zero ha agradat molt i m'ha ajudat pels meus projectes posteriors.” Ara mateix prepara a Los Angeles el seu primer llarg, “que serà una coproducció espanyola i nord-americana rodada als EUA amb actors americans i catalans”. David Victori valora que els curts “m'han permès, en primer lloc, aprendre i entendre'm a mi mateix com a creador, i en segon lloc, donar-me a conèixer. Si no fos pels curts, no hagués pogut obrir-me camí a nivell professional en aquest ofici. Cada curt ha sigut un pas endavant”.

Lita Roig, directora d'Escándalo Films, la productora de l'escola de cinema ESCAC, també ressalta la importància dels curts per entrar a la indústria: “Són la carta de presentació dels que s'han graduat per poder entrar al món professional. Tots els directors que han passat per l'ESCAC, gent com J.A. Bayona, Javier Ruiz Caldera, Roser Aguilar o Mar Coll han fet un curt de graduació que ha funcionat i que els ha ajudat a entrar a la indústria.” Considera “imprescindible fer curts, són el projecte de graduació de l'ESCAC, es presenten 40 projectes a un tribunal i en seleccionem 10; des d'Escándalo Films els produïm, com una productora a l'ús, però sempre mantenint el vessant acadèmic”Lita Roig remarca també que no només es tracta de directors: “És important també per als directors de fotografia, els muntadors, especialistes en so, en efectes especials... No és exclusiu dels directors, és per totes les especialitats. Tots es graduen amb aquest projecte.” L'ESCAC produeix cada any uns vint curts de ficció, i 5 o 6 curts documentals..

David Victori creu que “no hi ha un sol camí per arribar als teus objectius, cada carrera és única i no serveix massa fer el que els altres han fet, pensant que obtindràs els mateixos resultats”. Però “si vols demostrar les teves capacitats com a narrador, el format del curtmetratge és el més assequible econòmicament i el que demana menys temps”. “A mi em sembla més intel·ligent invertir molts diners en pocs minuts que els mateixos diners en formats més llargs, en què el valor de producció disminuirà i la mostra de les teves capacitats se'n veurà afectada.”

Poca visibilitat

Agustí Argelich lamenta que “els festivals són pràcticament l'única finestra que hi ha per veure aquestes obres, que no perquè siguin curtes s'han de desmerèixer; són pel·lícules igualment, sovint fetes amb escassos recursos tècnics, però amb una gran creativitat”.

Juanjo Giménez, director del guanyador de la Palma d'Or d'aquest any, també al maig del format del curtmetratge. va dir en una entrevista a aquest diari: “Els curtmetratges em van salvar la vida. Artísticament, em permeten arriscar, inventar molt més que en un llarg, en què hi ha molta més pressió i condicionants. Amb els curts pots escurçar el temps entre pel·lícula i pel·lícula. M'he convertit en un amant del format, i intento esprémer les possibilitats que té.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic