Curts, un camí o un objectiu?

“Per nosaltres els curtmetratges són cinema en majúscules. Si tens una història que s'explica en 12 minuts, per què explicar-la en 90?” Agustí Argelich, director de Filmets-Badalona Film Festival des de l'any 2001, ha portat a aquesta ciutat els millors curtmetratges del món i coneix com ningú aquest format, que inclou pel·lícules de ficció, documental o animades que duren com a molt 30 minuts. Un format que sovint s'associa a les escoles de cinema i als primers treballs dels cineastes, però que també es contempla com una forma d'expressió tan valuosa i legítima com el llargmetratge.

Tot i que a Catalunya tenen poc suport institucional i industrial, els curts han obtingut grans fites els darrers anys. “Un català ha guanyat per primer cop una Palma d'Or, encara que sigui amb un curt”, remarca Agustí Argelich, en referència a Juanjo Giménez, que fa tres mesos es va imposar a 5.007 contendents amb Timecode. El 2012, el manresà David Victori va guanyar amb La culpa el festival Your Film Festival, organitzat per Youtube i apadrinat per Ridley Scott i Michael Fassbender, al qual es van presentar 15.000 treballs. Amb els diners del premi va produir un altre curt, Zero. “El premi va marcar un abans i un després en la meva carrera, em va situar en el mapa a nivell internacional –ha explicat a El Punt Avui–. I Zero ha agradat molt i m'ha ajudat pels meus projectes posteriors.” Ara mateix prepara a Los Angeles el seu primer llarg, “que serà una coproducció espanyola i nord-americana rodada als EUA amb actors americans i catalans”. David Victori valora que els curts “m'han permès, en primer lloc, aprendre i entendre'm a mi mateix com a creador, i en segon lloc, donar-me a conèixer. Si no fos pels curts, no hagués pogut obrir-me camí a nivell professional en aquest ofici. Cada curt ha sigut un pas endavant”.

Lita Roig, directora d'Escándalo Films, la productora de l'escola de cinema ESCAC, també ressalta la importància dels curts per entrar a la indústria: “Són la carta de presentació dels que s'han graduat per poder entrar al món professional. Tots els directors que han passat per l'ESCAC, gent com J.A. Bayona, Javier Ruiz Caldera, Roser Aguilar o Mar Coll han fet un curt de graduació que ha funcionat i que els ha ajudat a entrar a la indústria.” Considera “imprescindible fer curts, són el projecte de graduació de l'ESCAC, es presenten 40 projectes a un tribunal i en seleccionem 10; des d'Escándalo Films els produïm, com una productora a l'ús, però sempre mantenint el vessant acadèmic”Lita Roig remarca també que no només es tracta de directors: “És important també per als directors de fotografia, els muntadors, especialistes en so, en efectes especials... No és exclusiu dels directors, és per totes les especialitats. Tots es graduen amb aquest projecte.” L'ESCAC produeix cada any uns vint curts de ficció, i 5 o 6 curts documentals..

David Victori creu que “no hi ha un sol camí per arribar als teus objectius, cada carrera és única i no serveix massa fer el que els altres han fet, pensant que obtindràs els mateixos resultats”. Però “si vols demostrar les teves capacitats com a narrador, el format del curtmetratge és el més assequible econòmicament i el que demana menys temps”. “A mi em sembla més intel·ligent invertir molts diners en pocs minuts que els mateixos diners en formats més llargs, en què el valor de producció disminuirà i la mostra de les teves capacitats se'n veurà afectada.”