Cultura

art & co

Pilar Parcerisas

Cos i paisatge

M
Més enllà de festivals de ‘performances', sovint més una festa que una obra d'art, aquest estiu hi ha hagut unes accions artístiques d'excepció en el marc de l'Art Empordà

‘Performances' d'estiu

Sovint, la performance s'apropa a la poesia. L'esperit originari de dadà i de l'antiart aflora en l'art de l'acció. És un ara i aquí de l'obra d'art. Però quan a aquest moment present de l'acció s'hi afegeix el paisatge,
el present es duplica, es reforça i crea un tot d'acció amb la natura. Aquest estiu hem tingut el privilegi de gaudir d'algunes accions excepcionals, en què cos i natura, cos i paisatge s'han retrobat en un acte d'afirmació i reconciliació. No sempre l'acció dins l'art contemporani ha conservat un valor ritual. Al contrari, com ja ho va assenyalar Walter Benjamin, l'art contemporani ha fet prevaldre el valor
expositiu de l'obra d'art per sobre del valor ritual.

Més enllà de festivals de performance en què sovint són més una festa o un divertiment que una obra d'art, hem viscut l'experiència d'unes accions artístiques d'excepció en el marc de l'Art Empordà, a Ventalló, Portbou i Cadaqués.

‘60,5', de Barsy i Sol

A Ventalló i com a resultat d'una residència artística a la Fundació L'Olivar, la parella d'artistes Marina Barsy Janer i Isil Sol Vila han executat la performance 60,5, un pes que l'home i la dona han igualat, l'un l'ha augmentat i l'altre l'ha reduït per tal de crear una balança horitzontal perfecta dels dos cossos en levitació. Les masses de carn es troben a 60,5 quilos, creen un tercer cos conjunt i vencen les dualitats de gènere. El paisatge natural dóna un caràcter sublim a la deformació i tensió de la carn, lligada amb fil de pescar, com en l'efecte poupée de Hans Bellmer. Balança al bosc i balança al mar, dues accions en paisatges contraposats, la primera restableix la relació primigènia del cos amb la terra i la segona amb l'horitzó del mar.

‘The Blue Passages'

Una altra acció d'alt esperit ritual va ser realitzat per l'artista japonesa Shino Yanai a Portbou el 15 de juliol passat. Travessà els Pirineus de Banyuls a Portbou amb una torxa olímpica, seguint la ruta de l'exili europeu. Vestida de pelegrina, emprengué el camí de tants milers d'homes, dones i nens que fugiren del nazisme. Amb la torxa baixà al túnel del memorial Passatges, de Dani Karavan, artista reconegut al món i molt especialment al Japó. A la platja, incendià una barca que cremà com una foguera, mentre ella s'enfonsava al mar. Els exiliats apareixen aquí com els vencedors olímpics, als quals la desesperació de saber que potser no hi ha sortida possible, com el cas de Walter Benjamin, els porta a cremar les barques i a lliurar-se a la mort. Al Japó, la tradició ens diu que els més vells s'endinsen al bosc per desaparèixer. L'11 de setembre, un llibre i un vídeo d'aquesta performance seran presentats a l'espai White Conduit Projects de Londres.

Murmuris de sirena

Cadaqués és a l'estiu un altre escenari procliu a les arts. No ho és tant el far del cap de Creus, on costa més d'arribar. Allà, l'artista Rosa Brugat ha instal·lat a la sala d'exposicions una visió onírica de les sirenes amb el títol de Sirenes i tritons arriben al Far de Cap de Creus sotmesos a l'estricta vigilància de Posidó. El cap de Creus, fantasmagoria geològica que es presta a l'imaginari mitològic de la Mediterrània, ha estat l'escenari d'una altra performance d'Alícia Cayuela i Oriol Rosselló, un diàleg entre una sirena i un lleó marí, murmuris, sons inaudibles, repeticions, barreja de llengües, una versió perfecta de la proposta antiart de dadà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.