cultura

dansa

Festival

Ésdansa reforça el seu compromís amb la innovació

El festival de les Preses, que va arrencar ahir, proposa 28 espectacles i intensifica les activitats formatives

Ésdansa, el nom que va adoptar l'any 2000 el Festival de la Dansa d'Arrel Tradicional de les Preses, conté un verb en present no pas perquè faci més o menys bonic, sinó perquè ningú caigui en l'error de confondre'l amb una mostra folklòrica de balls regionals caducs. Des de la seva creació, el festival ha donat tanta importància a la divulgació de la dansa tradicional com a la seva actualització i participació, que potencia cada cop més amb tallers formatius de gran acceptació (les places ja estan exhaurides de fa dies) dirigits tant als infants com als adults.

No hi ha cap dansa morta mentre hi hagi gent que la continuï ballant. Aquest sembla el lema d'una trobada que encomana dinamisme i vitalitat, però també un enorme esperit de renovació. El seu director artístic, Jordi Fossas, ho va remarcar ahir en la presentació del programa afirmant que en aquesta 34a edició aspiren a reforçar la percepció de la cultura tradicional com “un fet creatiu obert a propostes contemporànies” i que plantegin “un gir de 360 graus en la dansa d'arrel”. En aquesta línia cal entendre la convocatòria, amb la implicació de la Generalitat, el Sismògraf d'Olot, la Fira Mediterrània de Manresa o la Federació d'Ateneus de Catalunya, del premi Delfí Colomé per al millor projecte de creació i producció d'un espectacle de dansa tradicional, dotat amb 10.000 euros i l'estrena de l'obra en l'edició de l'any que ve.

“Festival de referència internacional”, tal com el va definir el responsable de Cultura de la Diputació, Albert Piñeira, o “enclavament estratègic de la cultura popular del país”, d'acord amb l'expressió que va fer servir el delegat de Cultura de la Generalitat, Francesc Ten, l'Ésdansa, que va començar ahir i s'allargarà fins diumenge, és quasi per damunt de tot “una revolució”, com va referir-s'hi l'alcalde de les Preses, Pere Vila, en recordar que atrau cap a deu mil visitants en un poble de poc més de mil veïns. Entre els 28 espectacles programats en aquesta edició, en què s'ha equilibrat al 50% la participació de companyies internacionals i catalanes, Jordi Fossas va destacar les propostes de la companyia basca Kaki Dantza, que presentarà dues coreografies en col·laboració amb Cesc Gelabert i La Veronal; el Ballet Las Américas de Colòmbia; la formació Ngwao Letshwao de Botswana, que fa percussió amb mans, peus i veu i ni un tambor, o la Viorica de Moldàvia, que renova la tradició zíngara de l'est europeu, colorista i somrient. L'element més exòtic l'aportaran els Batimbo de Burundi i els seus tambors sagrats, que el diumenge 28 d'agost celebraran la sortida del sol des del Volcà Racó, a les 7 del matí, amb un dels seus rituals extraordinaris. En canvi, el grup Nitto Rong de Bangladesh, anunciat en el programa, no podrà ser a les Preses per problemes en l'expedició dels visats. En lloc seu actuarà el Gran Ballet Argentino, amb tangos, per descomptat, però també zamba, malambo i altres danses típiques de la pampa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona