Heidi, mite universal
Arriba als cinemes una adaptació fidel al clàssic de Johanna Spyri, amb Bruno Ganz en el paper de l'avi i l'excel·lent Anuk Steffen com a nena protagonista
Tom Sawyer, Huckleberry Finn, el petit Jim Hawkins de L'illa del tresor, Peter Pan, Oliver Twist... Els protagonistes de les principals novel·les infantils i juvenils del segle XIX són majoritàriament nens anglosaxons, però els Alps suïssos van inspirar una notable excepció: Heidi (1885), de Johanna Spyri. Des que el 1937 Shirley Temple va protagonitzar una adaptació cinematogràfica, el relat de Spyri ha estat portat una vintena de vegades al cinema i la televisió. Una sèrie d'animació japonesa, emesa per TVE a partir del 1975, la va fer enormement popular a casa nostra. Avui arriba als nostres cinemes la darrera adaptació que se n'ha fet, una producció de Suïssa i Alemanya amb Bruno Ganz en el paper de l'avi de Heidi. La gran estrella del cinema alemany tant és capaç d'encarnar Hitler (El hundimiento) com l'avi de Heidi: no es pot negar que és un actor molt versàtil.
Una Heidi molt suïssa
La nova pel·lícula, que també s'estrena en versió catalana, té una part important de finançament alemany, però és un projecte tan suís com el formatge o la xocolata. Dirigit per un cineasta d'aquest país, Alain Gsponer, es manté lluny de tot experiment o reinterpretació: és fidel al text original, roda als majestuosos paisatges suïssos al voltant de Bad Ragaz que van inspirar l'autora (sense caure en la postal) i escull uns excel·lents actors, la presència enorme de Bruno Ganz i la carismàtica Anuk Steffen (Heidi). Gsponer retrata Heidi com una nena dolça, enèrgica, plena d'encant i amb un punt salvatge. Tot resulta versemblant, excepte els girs melodramàtics presents en la novel·la (que Clara camini de nou gràcies a l'aire de la muntanya deu posar els pèls de punta a metges i científics).
Crida l'atenció que la part de la història que transcorre a Frankfurt bascula més cap a la comicitat (Heidi es baralla amb els coberts o els vestits de senyoreta) que cap a la història de terror que podria inspirar la malvada senyoreta Rottenmeier.
Un mite universal
El productor suís Lukas Hobi confirma, a les notes promocionals del film, que la fidelitat als orígens literaris ha guiat aquest projecte: “Volíem fer sentir la presència majestuosa dels Alps suïssos. I també volíem intentar fer justícia de la novel·la, fer la pel·lícula com Johanna Spyri hagués volgut. Que si estigués aquí digués: «Exactament això. Ni un sol canvi»”.Jakob Claussen, un altre productor de Heidi, explica a les notes de producció què el va atreure de Heidi: “Hi ha pocs mites que hagin connectat amb tantes generacions i siguin tan universals. Es tracta d'una història atemporal, que parla de la llar, l'amistat, l'amor, la família, la lleialtat, la independència... Tots aquests temes són part de la nostra generació igual que fa 100 anys.”
Records d'infantesa amb rècords d'audiència
És fàcil trobar reflexos de la vida de Johanna Spyri (1827-1901) en la història de Heidi. Nascuda a Hirzel, un petit poble a 7 milles de Zuric, l'escriptora va créixer envoltada dels boscos i les muntanyes dels Alps. El 1855 es va casar i va anar a viure a Zuric, on va tenir problemes d'adaptació i va patir una llarga depressió. Escrita per distreure el seu fill, tot barrejant els seus propis records i ficció, la història de Heidi es va publicar en dues parts (el 1880 i 1881), i el 1885 es van editar per primer cop com una única novel·la.
El 1974, Isao Takahata va adaptar Heidi en una sèrie de 52 capítols de 24 minuts, una coproducció del Japó i Alemanya en què va treballar el mestre Hayao Miyazaki. TVE la va emetre des del maig del 1975, primer els divendres, dins del programa Un globo, dos globos, tres globos. Però després la va passar als dissabtes després de les notícies del migdia. Va ser el primer èxit de l' anime a casa nostra. Anys després, TVE va fer un estudi per determinar quina era la sèrie emesa pel canal més vista de tots els temps, i el resultat va ser... Heidi.