Els vincles catalans dels Madrazo

El cognom Madrazo és un dels més il·lustres de la història de la pintura espanyola. I no per un sol artista, sinó per tota una nissaga. L'historial del cap de família, José (1781-1859), pintor de cambra de Carles IV i Ferran VII, com el del seu fill Federico (1815-1894), adorat per Isabel II, dóna prou pistes del prestigi que van assolir en els cercles socials més selectes. Tot i que els seus dominis eren madrilenys, els Madrazo també van tenir alguns vincles amb Catalunya. Un d'emocional clau: la filla de Federico, Cecilia, es va casar amb el pintor Marià Fortuny.

N'hi ha d'altres, de connexions, entre aquesta dinastia i el nostre país, tant amb artistes com amb figures de pes de la burgesia. Ho reivindica una exposició a la Fundació Fran Daurel: Els Madrazo i Catalunya (fins al 30 de setembre).

La mostra reuneix 67 obres dels dos Madrazo ja esmentats i de tres més: Luis (1825-1897), l'altre fill del patriarca; Raimundo (1841-1920), que va tenir un èxit comercial espaterrant, i Ricardo (1852-1917), tots dos fills de Federico i, per tant, cunyats de Fortuny. Aquest fons de quadres lluïa fins fa molt poc a la casa de l'hereva de la saga, Milagros Daza de Madrazo, i, com a col·lecció familiar, la integren sobretot retrats dels seus membres. El 2007 va passar a ser propietat de la Comunitat de Madrid, a través d'una dació en pagament d'impostos.

Amb aquest projecte expositiu, la Fundació Fran Daurel recupera la seva activitat. Aquests últims anys de silenci han estat deguts a una sèrie de canvis en el funcionament de la institució. El seu artífex, l'empresari Francisco Daurella, ha decidit fusionar la fundació barcelonina, on exhibeix el seu fons d'art contemporani, amb l'altra entitat que té a Madrid, a Aravaca, on atresora la seva col·lecció de pintura catalana de finals del XIX i principis del XX.