Crítica
Entre principals i principiants, bona dansa
La promoció de l'IBStage 2016 té un nivell alt, i van destacar en especial els nois
Fa quatre anys que l'IBStage se celebra a Barcelona, després d'haver tingut la seva seu a Itàlia. Aquest curs de dansa que aplega professors i estudiants d'arreu del món (el 70% dels participants són estrangers) permet veure un espectacle únic a casa nostra, un xou que barreja l'actuació de final de curs dels joves estudiants (en total 160, dels quals en ballaven 100) i la de ballarins consolidats procedents de les millors companyies internacionals. El resultat és un contrast entre la inseguretat, però també il·lusió, dels primers i el domini i mestria dels segons. S'estrenaven a l'escenari del Liceu, per exemple, el ben plantat Andrei Ermakov, primer solista del Teatre Mariïnski, que va fer un Corsari de pel·lícula amb Oksana Skorik, també del Mariïnski. També va destacar la primera ballarina de l'Hungarian National Ballet Tatiana Melnik, que va fer un equilibri en attitude d'uns cinc segons –impressionant!– en el pas de deux del Don Quixot. L'acompanyava Daniil Simkin, de l'American Ballet, de gran presència i salts majestuosos. Això per citar alguns exemples d'una gala en general poc original, per bé que va incloure temes poc vistos com ara el pas de deux de Mashkovsky Waltz, i d'actuals com ara el tango Black Cake de Hans van Manen, sense oblidar el solo de claqué de Steven McRae. Ballarí polifacètic, abans havia fet de príncep en el pas de deux d'El llac dels cignes amb una superba Iana Salenko, que també va excel·lir a La mort del cigne.
Pel que fa a la promoció de la 8a edició de l'IBStage –tots d'entre 14 i 17 anys, a banda d'una japonesa de 13!– té en conjunt un nivell alt, sobretot els nois. El cos de ball va presentar-se a Défilé i després van oferir la suite Paquita amb una actuació polida i sincronitzada, per bé que els nervis van jugar una mala passada en algun moment. No és, però, tendre al capdavall?
