El dret a fugir

Quan fa dos anys Marc Artigau va guanyar el premi Josep Pla amb La vigília, una part reivindicativa del seu discurs d’agraïment va encendre les baixes passions de Manuel Valls. La reacció irada del polític va ser notícia, però no va eclipsar el bon llibre de l’autor, que ara torna amb Jo era el món, també publicada per Destino.

“És molt diferent de l’anterior”, va comentar l’editora Glòria Gasch. “Artigau té un profund domini de la tècnica narrativa i ens parla del dret a fugir, dels secrets i de com reconstruïm les absències”, va afegir Gasch.

“A La vigília hi podia haver alguna semblança amb mi perquè el protagonista escrivia contes per a la ràdio, com faig realment, però en aquesta obra em volia allunyar més”, va assegurar l’autor.

“He volgut parlar de la vulnerabilitat, en tots els personatges; de quan tens la vida ordenada i un fet inesperat te la destarota.”

Ariadna (pel laberint), la protagonista, és una adolescent que marxa i seguim el seu llarg periple narrat en primera persona. “Quan tens 17 anys et sents carregat de vida però alhora ets fràgil perquè t’estàs construint.”

L’Ester és l’amiga a qui se li destarota la vida en rebre, 20 anys després de la desaparició, un missatge d’Instagram de l’Ariadna. La seva part està narrada en segona persona.

Tot el que està focalitzat en el Genís, el pare adoptiu de l’Ariadna, que la buscarà infructuosament al llarg del pas del temps de la novel·la, està narrat en tercera persona.

“Busco l’equilibri entre que el lector s’ho passi bé amb la trama i la lluita per la qualitat literària, amb un llenguatge vigorós, que no sigui purament instrumental”, va dir Artigau.

A més dels canvis de persona en el narrador dels tres protagonistes principals, Artigau sap mostrar sensualitat a base de frases curtes i descripcions ajustades amb què transmet una olor, per exemple. “Vinc del món del teatre, on l’economia de la paraula és important.”

El poble on comença l’acció és Arveda, inspirat en Arbeca, poble d’on és la seva mare i on ell va passar molts estius, de petit. “No ho és ben bé, ho manipulo, afegeixo elements que no hi són, com una casa dels ocells... I dels personatges, cap és del poble.” Va triar aquesta localització per retre-li un subtil homenatge i perquè “les Garrigues és una zona de la nostra geografia que no ha estat gaire usada literàriament”.

L’ha ambientat just abans de la irrupció de les xarxes socials per contraposar-ho al moment actual, en què tothom està localitzat, ho vulgui o no.

“El misteri de qui són els pares de l’Ariadna no es resol, no és el que m’interessava explicar”, el que importa és que el Genís li fa de pare. “Més que secrets, presento ferides que no s’han tancat.”

Marc Artigau (Barcelona, 1984), llicenciat en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, ha conreat gèneres com ara la poesia, el teatre i la narrativa per a adults i també per a joves. És autor d’anar fent amb bona lletra, amb una mirada a mitjà termini realista i serena. Ell i el periodista Jordi Basté estan tancant l’últim títol de la trilogia de gènere negre protagonitzada pel detectiu privat Albert Martínez.