Patrimoni

Prehistòria

Un magatzem a l’estany

Al jaciment neolític de la Draga estrenen uns contenidors submergits al llac per mantenir en bones condicions els centenars de pals de fusta desenterrats en tres dècades

Quan el 1991 van descobrir el primer fragment de pilar d’una cabana de la Draga, poc es podien imaginar els arqueòlegs que es tractava tan sols de la punta de l’iceberg del gran tresor, en forma de peces de fusta, que s’amagava en aquell jaciment, obert arran de les obres pels Jocs Olímpics, i que atrauria l’interès de la comunitat científica internacional. Trenta anys després n’han extret cap a 1.500, de les quals 600 corresponen a pilars. “Són com una biblioteca”, comparava ahir Antoni Palomo, codirector de les excavacions, per subratllar la gran quantitat d’informació que n’estan traient sobre els costums d’aquells banyolins de fa 7.000 anys i el seu hàbitat. Si les fustes –extremament fràgils– han sobreviscut fins als nostres dies és perquè es trobaven en un ambient molt humit i, consegüentment, la seva conservació només es garanteix si se les manté en aigua. Precisament, aquest estiu, la feina al jaciment –coordinada pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF, Barcelona), la UAB i el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC)– s’ha centrat en la col·locació de les fustes en quinze contenidors submergits a l’estany, en substitució de recipients dispersos en diferents indrets, com ara el MACB, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), de Pedret, o el mateix poblat de la Draga. És un magatzem temporal, en espera de poder executar el vell projecte d’una piscina soterrada al mateix jaciment, que no serà possible fins que no es tiri endavant la prevista reforma del recinte neolític.

Palomo i els també codirectors Raquel Piqué i Xavier Terradas, junt amb el regidor de Cultura de Banyoles, Miquel Cuenca, van presentar ahir a la premsa aquests dipòsits submergits, on ja han col·locat 1.080 fragments de pilars. Situats a poca distància de la vora del llac, els dipòsits es cobriran amb sorra perquè no siguin visibles des del passeig. Quant a excavacions, en aquesta campanya s’ha treballat en uns 30 metres quadrats ja explorats amb anterioritat, d’on han extret 85 pilars. També s’ha treballat a l’interior de l’estany, on han localitzat vestigis inicialment atribuïts a l’època romana. D’altra banda, s’han anat recollint dades per a un estudi sobre l’afectació del canvi climàtic en aquest tipus de jaciment, en el marc d’un programa d’àmbit europeu en què la Draga participa juntament amb dos jaciments italians.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un renovat Aplec de la Salut reviu la llegenda de la pesta

SABADELL
TEATRE

Chévere incorpora llenguatge per a sords i cecs a ‘Helen Keller: a muller marabilla’

BARCELONA
J.M. Codina Tobias
Novel·lista

“La felicitat fa basarda perquè mena cap a una sensació de buit”

Barcelona
música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona
Cultura

Mor Jacobo Rauskin, poeta paraguaià d’àmplia trajectòria professional

art

L’art alliberador de Jordi Colomer, al Macba

Barcelona

Minyons de Terrassa mostren el nou local de Cal Reig durant la Fira Modernista

TERRASSA
música

Classe B i Jost Jou guanyen la secció Talent Gironí del festival Strenes

girona

Injecció de 13 milions pels dos nous platós al Parc Audiovisual el 2026

TERRASSA