La directora Alícia Gorina, en la seva adolescència, va quedar captivada per Les verges suïcides, de Sofia Coppola. Ara n’ha fet una personal adaptació comptant amb la veu de les cinc noies que representen aquestes germanes que decideixen prendre’s la vida. Fins al 14 de novembre es representa Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om a la sala Fabià Puigserver de Montjuïc. És una jugada pensada per al públic jove, però també per als homes “que hagin entès que el patriarcat és una presó també per a ells”, comenta la dramaturga Eleonora Herder. Ella ha redactat una peça coral en què es fusionen la vida de les actrius (que van ser seleccionades entre 300 candidates) i el que possiblement deurien pensar les noies del film. Les germanes Lisbon amb prou feines parlaven en l’original: la història l’explicava un adult. Ara, en canvi, han volgut indagar què dirien les adolescents que es poden trobar en una situació similar. I tot passa a ser vist des de la seva òptica. Per aquest motiu el paper dels adults (interpretats per Josep Carreras i Mia Esteve) pateixen un cert aire de farsa, no realista.

El muntatge, que suposa un repte per a Gorina, que assumeix la responsabilitat de presentar una obra a la Fabià quan sempre s’ha prodigat en sales de petit format, busca repetir l’operació de La malaltia (que va presentar Juan Carlos Martel a partir de revisitar El mal de la joventut) de la temporada passada. I aconseguir l’èxit de públic i de repercussió de Paisajes para no colorear, que va ser una veritable revolució fa dues temporades.

Alícia Falcó, Blau Granell, Roc Martínez, Abril Pinyol i Lea Torrents són les cinc noies que exposen el seu punt de vista. Gorina aclareix que ni de bon tros representen tota la generació adolescent. La tria va decantar-se per les que podien formar millor un cor, com una veu coherent, intervenint en el debat de les crisis actuals. Què voleu dels adults? “Que ens escoltin”, remata l’Abril.