El rostre etern de Bette Davis i un mític guerrer de Xi’an, a Salt
Les Bernardes exposa les últimes imatges preses a l’estrella de Hollywood, d’Isabel Azkarate, al costat de l’escultura xinesa i ‘Dives’ captades per Joana Biarnès
El setembre del 1989 l’expectació al festival de Sant Sebastià era màxima. Un dels últims grans mites del Hollywood clàssic, l’actriu Bette Davis, venia a recollir el premi Donostia en reconeixement a tota una carrera cinematogràfica. “L’actriu va sortir del cotxe i, encara que el seu cos reduït a la mínima expressió evidenciava una gran fragilitat, va respondre a l’expectació no només amb una salutació, sinó improvisant una posada en escena que va donar joc als fotògrafs: una estrella del Hollywood clàssic ho havia de ser fins el final.” En va ser testimoni presencial Imma Merino, la crítica i periodista d’aquest diari, que precisament debutava com a enviada especial en aquell certamen en què va assistir, com diu ella, a “l’última actuació d’una dona que va dir que el cinema li havia concedit una gran vida: alguna cosa més gran que la vida”. Com recorda, pocs dies després, el 6 d’octubre, Bette Davis va morir a París, fent que aquella circumstància fes més mítica la seva estada a Sant Sebastià.
Qui també hi va ser és la fotoperiodista basca Isabel Azkarate, autora d’un grapat d’imatges que ara, trenta-tres anys després, s’exposen al Centre de Cultura Contemporània Les Bernardes de Salt dins un bloc expositiu del març al maig que conté altres grans al·licients.
Com ara un mític guerrer de Xi’an cedit pel periodista José Luis Balbín (qui va ser el cèlebre presentador del programa de televisió La clave). També, emplaçada a l’església de l’equipament cultural, Dives descalces, un recull d’imatges en aquest cas de la fotògrafa catalana Joana Biarnés, durant molts anys l’única dona fotoperiodista del diari Pueblo, d’on apareixen aquesta sèrie de retrats, molts inèdits, de dones famoses i inaccessibles.
Aquest any, el centre cultural engloba les mostres del 2022 sota el lema L’art de viure, que convida a descobrir els creadors i creadores a partir de les seves obres, experiències i relacions. I durant aquest trimestre, la temàtica està centrada en Rostres eterns per mostrar “el veritable rostre dels artistes, de la societat i dels espectadors”, amb mostres que proclamen la idea de “fora màscares, antifaços, vels i maquillatges.” Per al director de Les Bernardes, Robert Fàbregas, és una oportunitat única per al centre tenir l’ocasió de mostrar un guerrer de Xi’an i les fotografies de la diva Bette Davis en el seu darrer acte públic a Sant Sebastià. “Són dues exposicions que ens aporten prestigi i el valor de demostrar que també podem exposar grans obres a Les Bernardes al costat de referents de casa nostra com és el centenari de La Ventafocs de Folch i Torres o les fotos saltenques de José Ruz”, destaca.
Cicle ‘Divinitats o rostres del cinema’
Les Bernardes ha programat un cicle d’activitats gratuïtes en el qual es projectaran quatre pel·lícules, pensades per complementar les exposicions d’aquest trimestre. Sota el títol de Divinitats o rostres del cinema el cicle arrencarà el dimecres 16 de març (sempre a les 19 h) amb La nit de la iguana (John Huston, 1964), pel·lícula protagonitzada per Ava Gardner, Richard Burton i Deborah Kerr. La presentarà Guillem Terribas, president del Col·lectiu de Crítics de Girona, entitat que coorganitza el cicle. La segona proposta serà El crepuscle dels Déus (Sunset Boulevard, 1950), de Billy Wilder, amb una estel·lar Gloria Swanson en el paper d’una diva del mut que no paeix gens bé el traspàs de la indústria al sonor i viu embolcallada dels records d’un passat gloriós. Presentarà el film, que es podrà veure el 30 de març, el professor i també membre del col·lectiu Ramon Girona. El 6 d’abril serà el torn de Tot sobre Eva (Joseph L. Mankiewicz, 1950), amb Bette Davis –protagonista d’una de les exposicions–, presentada en aquesta ocasió per la també professora de la UdG i crítica de cinema Imma Merino. I finalment, el 20 d’abril, es podrà veure Ninotchka (Ernst Lubitsch, 1939), amb una estel·lar Greta Garbo, presentada per Guillem Terribas.
