Quanta, quanta guerra
La guerra i el seu record traumàtic amb veu de dona centra ‘Flors i viatges’, la instal·lació que cabosanroque estrena a Temporada Alta, a partir de Rodoreda
L’obra tanca la trilogia que completen ‘No em va fer Brossa’ i ‘Dimonis’, sobre Verdaguer
No és fàcil explicar en què consisteix Flors i viatges. S’ha de viure. D’una manera tan succinta com imprecisa, podríem dir que els espectador passen uns 40 minuts asseguts en un espai tancat dins del saló de descans del Teatre Municipal de Girona, escoltant com unes dones projectades al mig de la foscor reciten fragments de contes de Mercè Rodoreda en ucraïnès, mentre sota elles el terra es mou com un organisme viu que amaga la mort. Després passen més coses, però no en un sentit lineal i narratiu: un gran ram de cranis de cavalls articulats, ombres de penjats que ballen a la paret –la ballarina Rocío Molina, multiplicada–, una crua versió de la ja crua Strange fruit de Billie Holiday cantada per Núria Graham, llums, percussions i sorolls, fum...
Flors i viatges és una instal·lació immersiva que cabonsaroque –el tàndem format per Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro, instal·lat a El Puntal de Banyoles– presenta a Temporada Alta, un festival en què han estrenat bona part de les seves produccions des de fa anys. Flors i viatges, directament inspirada en el llibre de relats Viatges i flors, de Mercè Rodoreda, completa la trilogia que va començar amb No em va fer Joan Brossa (2016) i va continuar amb Dimonis (2019), inspirada per l’univers de Verdaguer. “Les tres tenen en comú el fet d’estar centrades en destacats autors catalans i també les tres estan concebudes com espais immersius sense una presència humana directa.”
Tot i que Ucraïna hi és present, a través d’aquestes dones acollides per famílies del barri gironí de Sant Narcís, Flors i viatges no parla d’aquesta guerra, sinó de “totes les guerres”, i no tant dels homes que moren en el front, sinó de totes les altres víctimes que la pateixen d’una manera menys visible: les dones i la mainada, els animals, les flors, la terra... De fet, els fragments projectats i narrats dels contes fantasiosos de Rodoreda, en què apareixen flaixos de les seves vivències de dues guerres, es complementen amb textos de la Nobel bielorussa Svetlana Aleksiévitx, que ens recorda que “la guerra l’expliquen les dones, com si fos un plor, mentre intenten donar continuïtat a la vida”.
Flors i viatges es pot veure en diferents sessions fins diumenge vinent i després també del 16 al 20 de novembre.
