Una naturalitat miraculosa

Podria considerar-se que el nou film de Hong Sang-soo, si és que ja no n’ha fet un altre tenint present que és particularment prolífic, té com a protagonistes, tot i el seu caràcter coral, una novel·lista madura i una jove actriu. La primera (encarnada per Kee Hye-young amb una serenitat esplèndida) fa temps que no publica un nou llibre i, més que una novel·la, vol escriure un guió que doni peu a “la seva pel·lícula”. La segona (Kim Min-hee, una presència constant en els films del cineasta, la seva parella, realitzats en els últims anys) sembla cansada de fer d’actriu com si el cinema l’hagués decebuda.

El cas és que Hong Sang-soo presenta a La novel·lista i la seva pel·lícula personatges en crisi (cosa que no és nova en la seva filmografia) mantenint-se ell en plena forma. Potser per això mateix és generós amb la novel·lista i l’actriu fent que es coneguin de manera casual (dins d’un seguit de trobades atzaroses que, traçades a través del guió, s’esdevenen amb una naturalitat miraculosa: com si hi fluís la vida mateixa) i que, en certa manera, donin la volta a la seva crisi a través de la col·laboració mútua que compta amb altres complicitats. Quina és la pel·lícula, només un curt, que vol fer la novel·lista? “La meva idea és escriure un guió, però aquest no ha d’impedir que sorgeixin coses de debò.” Hi afegeix: “Vull una actriu a qui pugui mirar sense tabús, observar-la i sentir-la. Fent que es trobi còmoda, la càmera hauria de captar alguna cosa real del moment.” Aquestes intencions es compleixen en el cinema del director sud-coreà: hi palpita una complicitat que fa que els seus actors se sentin còmodes davant de la càmera i sorgeixin coses de debò.