El Liceu estrenarà per primer cop una òpera feta per una compositora catalana
Raquel García-Tomàs farà història el pròxim 18 de març amb ‘Alexina B.’, sobre la intersexualitat
El Gran Teatre del Liceu estrena el pròxim 18 de març l’òpera de Raquel García-Tomàs, Alexina B., que es convertirà en la primera obra d’una compositora catalana que es representarà a l’escenari del teatre de la Rambla. “Faré història”, va assegurar ahir García-Tomàs durant la presentació de la producció, que es representarà fins al 22 de març amb quatre úniques funcions. De fet, abans que ella només una altra dona, la castellonenca Matilde Salvador, va debutar al Liceu l’any 1974 amb l’òpera Vinatea.
L’obra està inspirada en la història d’Adélaïde Herculine Barbin, coneguda com a Alexina B., i aborda el tema de les persones intersexuals, que tenen genitals masculins i femenins alhora. La composició se centra en les emocions i el “patiment brutal” de Barbin, que quan tenia 20 anys va descobrir “el gran secret” que la va arrossegar fins al suïcidi quan en tenia 30. Una història que per si mateixa també és una fita important, ja que fins ara no s’havia portat “almenys als grans escenaris”, segons va explicar García-Tomàs, Premi Nacional de Música del 2020.
El llibret és obra d’Irène Gayraud, i l’escenografia, de Marta Pazos, que ja va havia col·laborat amb García-Tomàs en l’òpera Je suis narcisiste.
La mezzosoprano Lídia Vinyes-Curtis interpreta el personatge principal de l’obra, Alexina B., que estarà acompanyada per les sopranos Alicia Amo, Elena Copons i Mar Esteve i el contratenor Xavier Sabata.
La compositora catalana va descriure ahir l’òpera com “un viatge d’anada i tornada al segle XIX”, des del llibret fins a la posada en escena, passant també per la seva música. “Expliquem una història d’aleshores però amb un prisma actual”, va assegurar. Una òpera en tres actes sobre una història de lluita per la identitat i un autèntic salt al buit per a la protagonista.
Suport del col·lectiu
García-Tomàs va explicar que amb Pazos van dubtar sobre si tractar aquesta temàtica, però que finalment ho van fer “des de la sensibilitat i el compromís” i en contacte amb aquest col·lectiu.
És una obra que qüestiona l’espectador sobre la condemna i els prejudicis. Una història que recupera i denuncia la violència de les institucions religioses i mèdiques, així com la societat heteronormativa, que no permet més enllà del binarisme de sexe i de gènere.
I és que la protagonista, nascuda a França el 1838, se li atribueix el sexe femení en néixer, però es reivindica com a home. Canvia de sexe legal i d’identitat, per passar a ser Abel Barbin. Però incapaç d’adaptar-se, s’acaba precipitant fins al suïcidi.
