novetat editorial
Testimoni de la guerra de Gaza des de dins
Blackie Books ha publicat Vull estar despert quan em mori (Diari d’un genocidi), escrit Atef Abu Saif, que recull l’horror que ha viscut l’escriptor palestí a Gaza després de la invasió israeliana. Un testimoni punyent i urgent amb què l’autor vol fer evident el genocidi que està tenint lloc.
El llibre ja està a la venda a www.blackiexpalestina.com i l’import íntegre de les vendes serà destinat a tasques humanitàries en territori palestí. Fragments d’aquest dietari d’urgència ja han estat publicats a capçaleres com ara The New York Times, The Guardian i Le Monde.
Atef Abu Saif va néixer al camp de refugiats de Jabalia, a la Franja de Gaza, el 1973. Es va llicenciar a la Universitat de Birzeit i després va cursar un màster a la Universitat de Bradford (Anglaterra). Té un doctorat en Ciències Polítiques i Socials de l’Institut Universitari Europeu de Florència. És autor de cinc novel·les i dos reculls de contes, així com de diversos assajos polítics. És també col·laborador habitual de diaris i revistes palestins i d’altres països àrabs, on el 2014 va començar a publicar els seus diaris del conflicte de Gaza. El 2019, es va traslladar a Cisjordània, on resideix des de llavors.
A l’inici de l’ofensiva israeliana, l’octubre del 2023, Atef Abu Saif estava visitant la ciutat amb Iàssir, el seu fill de quinze anys. Hi van quedar atrapats durant més de tres mesos. El llibre recull el testimoni d’aquests dies de terror i mort.
“Les paraules són la matèria primera de la nostra feina com a editors. Amb les paraules teixim les històries i fem llibres, instrument de cultura i de pau”, opinen Alice Incontrada i Jan Martí, editors de Blackie Books.
“La guerra esborra la paraula. Sota el soroll de les armes, ningú té dret a fer-se sentir. No el van tenir les víctimes del brutal atac de Hamàs. No el tenen les víctimes de la despietada i desproporcionada venjança genocida israeliana. Ningú parla des de Gaza: més de cent periodistes han mort des de l’inici de la invasió. Per això sentim que és el nostre deure com a editors donar difusió a aquest Diari d’un genocidi, un sentiment que compartim amb altres nou editorials de tot el món. Les paraules d’Atef Abu Saif han d’arribar a tot arreu. Perquè, units en el dolor atroç, puguem dir, amb una sola veu, una sola paraula: prou”, afegeixen.
Un fragment de l’obra
“Alguns nens han inventat una nova i enginyosa manera d’assegurar-se que la seva història sigui explicada, o almenys quedi registrada, fins i tot després d’haver estat esbocinats per un míssil israelià. Perquè els seus cossos siguin reconeguts, han començat a escriure els seus noms amb marcadors a les mans i les cames. Comparteixen aquesta pràctica a les xarxes socials. Alguns fins i tot escriuen els números de telèfon dels seus familiars perquè puguin trucar-los i informar-los de la seva mort. És gairebé impossible pensar que el món continuarà existint després de la nostra mort, però aquests nens ho fan: anteposant els seus éssers estimats, amb l’esperança d’alleujar el patiment salvant-los del purgatori de no saber.”
Fragment de Vull estar despert quan em mori.
