Gols artístics

No, no estem parlant dels gols de Messi, malgrat que se'ls qualifiqui sovint d'art. Aquests gols artístics són ben diferents.

L'art contemporani xucla de tot el que ens envolta. I el futbol, com a hiperfenomen planetari, no podia quedar-ne al marge.

L'art i el futbol semblen mons molt allunyats l'un de l'altre però en els últims temps no és estrany trobar artistes que s'interessen per aquest esport, sigui per analitzar el fenomen, per dinamitar-lo o fins i tot per lloar-lo.

En el marc de la Tardor de l'Art, aquests dies es pot veure l'exposició Fora de joc, repartida en 14 sales, que explora com l'art contemporani veu l'esport rei.

La mostra està organitzada per l'associació Galeries Independents de Catalunya (GIC), que amb aquesta proposta convida el públic a acostar-se a les galeries.

Passió i comunitat
"Les pràctiques artístiques contemporànies tenen un alt component d'antropologia social -explica el galerista d'ADN i membre del GIC, Miguel Ángel Sánchez-. El futbol té una gran incidència a la societat i un alt component passional i comunal, per tant no és un fenomen aliè a l'art. Però ja ens agradaria veure la mateixa passió per l'art contemporani que pel futbol".

Per compensar passions, el circuit que proposa Fora de joc és força divers. A la galeria Miguel Marcos es pot veure com el poeta Joan Brossa carregava contra el futbol perquè creia que el seu paper era excessiu en la societat. A l'irònic poema-objecte El país, col·loca una pinta espanyola a una pilota, i a la instal·lació Enganyifa, una de les seves últimes obres abans de morir, omple el terra de pilotes al costat de pintures kitsch.

A la galeria Nogueras Blanchard, l'artista Piero Golia exposa la paraula Loser (Perdedor) en grans dimensions per denunciar l'exagerada importància que es dóna al fet de vèncer. La col·lectiva You'll never walk alone (prenent el títol de l'himne del Liverpool), porta a la galeria Projecte SD obres més sociològiques de Hans-Peter Feldman, Peter Piller, Jacob Kolding, Franz Ackermann i Roddy Buchanan. A la Palma Dotze, de Vilafranca del Penedès, han fet alguna cosa semblant els catalans Muntadas, Miralda i Rabascall.

Pep Duran reflexiona sobre les grades buides d'un estadi a l'Alejandro Sales i Martí Anson posa en qüestió el simbolisme dels colors dels equips a la Toni Tàpies. Per la seva banda, l'Estrany-de la Mota s'acosta també a la sociologia del fenomen futbolístic amb la mostra Ballpark, amb obres d'artistes com Jean-Marc Bustamante, Alícia Framis, Thomas Rulff i David Shrigley, entre d'altres.

A la galeria ADN, el col·lectiu Democracia passa de la sociologia a l'acció política amb un projecte que va portar pancartes amb consignes revolucionàries entre el públic, durant un partit entre el Girondins de Bordeus i el Rennes. A La Panera de Lleida, Eugenio Ampudia exposa un vídeo en el qual els futbolistes juguen amb un exemplar d'El imperio de lo nuevo, del crític d'art Robert Hughes.

En canvi, la proposta de la galeria Manel Mayoral és més amable. Mayoral, col·leccionista d'objectes relacionats amb el futbol, exposa cartells de films antics sobre futbol de la seva col·lecció. Al costat, l'artista Ignasi Aballí ha inventat un film nou i n'ha creat també el cartell. A la web www. tardorart.cat podeu trobar totes les dades dels 14 espais participants.