L'escriptor i professor Xavier Vernetta es retroba amb la novel·la juvenil a «De què tens por, Bonica?»
De què tens por, Bonica? és el títol amb què Xavier Vernetta (Barcelona, 1956) torna a la novel·la juvenil. Després d'un llibre de relats per a adults, Parlem d'amor, i una fugaç incursió en el teatre, l'autor recupera un gènere que no ha abandonat mai, en què es mou a gust. És professor de llengua i literatura catalanes a secundària, i actualment exerceix a l'IES Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú.
De què tens por, Bonica? (Barcanova) és una novel·la d'adolescents. Un curs en un institut, en què cada mes és un capítol. La Mònica és nova a Montmaure, una ciutat petita a prop de Barcelona, i narra en primera persona la seva integració al nou entorn. «La primera intenció és mostrar el desconcert de descobrir el món, cosa que ens passa a tots, no només als adolescents. Un desconcert que assumeixes, però que no pots resoldre», explica l'autor. La Mònica escriu, a mà. Constantment escriu les seves vivències, com una crònica vital, i això li serveix per ordenar els pensaments. «Volia reivindicar la modernitat de les velles tecnologies», insisteix Vernetta. Els dos protagonistes principals escriuen. Ella, la Mònica, ho fa «per explicar-se el món a si mateixa». Ell, el Jordi, company de classe, «converteix els seus dimonis en suportables a través de la literatura». «El Jordi no suporta la seva realitat i necessita fer-la païble. Ell, a través de la ficció; ella, amb una crònica més periodística», subratlla Vernetta.
Violència domèstica
El relat vol ser un reflex de la «multiplicitat» de la societat actual, en què l'estructura de les famílies i també la procedència és molt irregular. Tot i això, contraposa la Mònica com a persona amb un entorn més equilibrat (malgrat que els seus pares visquin separats) al Jordi, el qual té un germà a la presó per haver venut droga, i un pare maltractador. El tractament de la violència domèstica és un dels eixos del llibre. Vernetta ho incorpora com l'element tràgic de la història, la qual farceix de diversos ingredients que formen part del món adolescent: l'amistat, el primer enamorament, les relacions amb la família, l'estudi... En definitiva, el seu encaix en la societat. «A molts adolescents els passa que s'accepten malament. El Jordi pensa que tots els seus problemes són culpa seva, i a la Mònica li costa acceptar els canvis afectius que experimenta», assenyala l'autor.
Xavier Vernetta reivindica que la novel·la juvenil en català necessita obres de qualitat, escrites amb els recursos propis de la novel·la d'adults. Ell coneix el seu públic. «El lector jove és discret», diu. «És cert que a les aules tenim pocs lectors, però el percentatge és superior al d'adults, i és un públic molt fidel amb els seus gustos», defensa.