I Tordera escoltà el poeta

Dissabte a la nit, Tordera va viure una experiència cultural nova i trencadora i, alhora, va tancar el cercle entorn la figura d'un poeta molt arrelat al poble: Miquel Martí i Pol. Les imatges de Xavier Palomera expressen tan sols un instant d'un llarg procés creatiu que va enllaçar els principals eixos culturals com són la biblioteca, el Teatre Clavé i el Casal de Joves. El regidor de Cultura, Josep Llorens (CiU), assenyala que feia mesos que prop d'un centenar de persones treballaven per oferir un espectacle «que trenqués amb els esquemes que situen la poesia en un lloc elitista i l'obrís a la ciutadania». «Un entramat humà coordinat pel dramaturg Michel Van Loo que confereix al projecte una àmplia transversalitat social i generacional», apunten els organitzadors. De fet, La mirada del poeta no es va plantejar en un primer moment com a homenatge a l'obra de Martí i Pol, sinó que era una proposta més general. «La seva mort, però, va precipitar que hi vinculéssim l'estrena», recorda Llorens. Així doncs, el missatge proper del «poeta del poble» es va manifestar a través de disciplines tan diverses com la dansa, la música o les instal·lacions. El verb de les seves creacions més conegudes va ser seguit per centenars de persones que van fer el recorregut proposat. Llorens destaca «entre molts moments emotius» els que van correspondre a les intervencions de foc de la Colla de Diables de Tordera, el retrat de les diferents solituds femenines, la transformació en rock dels poemes i l'aportació del poeta local Joaquim Haro buscant ponts de diàleg entre La fàbrica de Miquel Martí i Pol i la desapareguda Fibracolor. El regidor es mostra satisfet amb l'acollida i, sobretot, amb la col·laboració de tots els participants «del primer a l'últim». «Ara cal veure el muntatge amb certa perspectiva, però la intenció és continuar en la mateixa línia amb una periodicitat no superior als dos anys», insisteix Llorens. Hi haurà temps per triar altres poetes, però de moment, el record de Miquel Martí i Pol, padrí del Teatre Clavé, queda com a primer testimoni d'una nit per recordar.