Connexions a través del temps

No és fàcil sobreviure a un èxit aclaparador. George Lucas en va donar fe després de la primera trilogia d'Star wars, i els germans Wachowski han mirat de deixar enrere The Matrix (1999) i les seves seqüeles amb dos projectes ambiciosos que no han funcionat pel que fa a la taquilla. El 2008 van estrenar Speed racer, una història d'automobilisme futurista que es va estavellar amb la taquilla i la crítica. El atlas de las nubes és un projecte igualment car, i encara més complex i ambiciós, que ha tingut crítiques una mica més benèvoles als Estats Units, però que ha tingut resultats comercials discrets.

Basat en la novel·la homònima de l'escriptor britànic David Mitchell, El atlas de las nubes viatja per temps passats, presents i futurs per explicar-nos sis històries molt diferents: un jove nord-americà (Adam Ewing) torna a casa després de visitar una illa del Pacífic, a mitjan segle XIX; un jove i ambiciós estudiant anglès (Ben Whishaw) s'ofereix a ajudar un famós compositor, cap als anys 1930; una periodista dels anys 1970 (Halle Berry) investiga un escàndol de la indústria energètica a Califòrnia; un editor de llibres (Jim Broadbent) és tancat contra la seva voluntat en una residència; una clon del futur (Doona Bae) s'afegeix a una revolta contra la deshumanització, i un pastor (Tom Hanks) sobreviu en un món postapocalíptic.

Totes aquestes històries estan connectades a través d'una idea expressada directament i indirecta al llarg de la pel·lícula: els actes dels éssers humans tenen repercussions a través del passat, el present i el futur. És una formulació filosòfica que pren forma cinematogràfica a través del recurs d'utilitzar els actors en quatre, cinc o sis personatges diferents, un en cada història, i amb diferent grau de protagonisme.

Tot en aquesta pel·lícula adquireix dimensions gegantines. La novel·la, editada en castellà per Duomo Ediciones, es converteix en una pel·lícula de dues hores i 52 minuts, amb sis històries, tres directors (Andy i Lana Wachowsky i Tom Tykwer), una desena d'actors principals que en total interpreten més de cinquanta personatges, rodatge en exteriors a la Gran Bretanya, Alemanya i Mallorca, un pressupost de 100 milions de dòlars... Només una cosa del film és més petita que a la novel·la: la durada de les escenes, reduïdes en algunes ocasions fins i tot a segons. Els directors aposten per un muntatge diabòlic, que fragmenta les sis històries en centenars d'escenes i plans que s'alternen contínuament.