‘El somni' continua...

“Vam aconseguir sorprendre fins i tot en Ferran Adrià.” Joan, el gran dels germans Roca, sabia que aquesta era la prova més important que havien de superar: impressionar el mestre. Això era clau per poder deixar clar que la via d'interaccions amb l'art que un lúcid dia va obrir el cuiner d'El Bulli continua oberta i que encara hi ha límits per trinxar. Tot està per fer i tot és possible, va venir a dir Joan Roca, ahir al matí, en la presentació a la premsa de l'exposició El somni a l'Arts Santa Mònica, el mateix lloc on dilluns van sopar les dotze personalitats d'àmbits diversos. Va ser un sopar exclusiu, sí, però també va ser molt més que un sopar: al cap i a la fi, una festa sensorial.

“El 6 de maig va ser un dia històric per a la gastronomia”, exclama el xef del millor restaurant del món, El Celler de Can Roca, que ahir es va desplaçar tot sol a Barcelona i va deixar els seus dos germans a la cuina de Girona. “Potser també va ser històric per a la cultura”, va afegir-hi amb timidesa, que no amb prejudicis: “Hem fet un diàleg directe i sense complexos amb el món de l'art.”

Però com que el món de l'art, digueu-li perepunyetes, encara no ha paït del tot bé el debat que va encetar Adrià quan el van convidar, el 2007, a la Documenta de Kassel –l'esdeveniment artístic de referència mundial–, hi torna a haver ara un rum-rum similar sobre què és i què no és art, o més aviat què convé que ho sigui i què no.

Algunes veus del sector artístic ja tornen a parlar de privilegis i elitismes, però l'artista pluridisciplinari Franc Aleu –el quart germà Roca en aquest projecte, “el nostre Leonardo”, li va dir amb simpatia un eufòric Vicenç Altaió, el director del centre, acomiadat en el seu moment més dolç– es defensa presumint d'exposició, que s'inaugura avui i es podrà visitar fins al 8 de juny. “El sopar va ser només per a dotze persones, que per cert ens va costar molt buscar, però des d'ara mateix l'experiència ja la podrà viure tothom”, assegurava Aleu. L'experiència d'una òpera en dotze plats, o d'un banquet en dotze actes, amb una pega: l'absència de la cuina dels Roca. Així i tot, Aleu manté que la instal·lació continua sent “una olla a pressió d'emocions”.

Cal advertir bé al públic: a l'exposició no hi soparà ningú, però menys la teca hi ha tota la resta, l'escenografia sencera de la performance de dilluns que es desplega en un muntatge al claustre de Santa Mònica, molt enfosquit i sobre un terreny de terra de castanyer. La taula rodona i les aristocràtiques cadires on van seure els escollits no s'han mogut de lloc. Els visitants del centre d'art poden entaular-se i gaudir de les dues hores d'aventura multidisciplinària que va acompanyar l'àpat, en una mena de viatge iniciàtic guiat per unes imatges oníriques que es projecten en pantalles que encerclen la taula i per la música en directe interpretada per un robot.

El somni continua i n'hi ha per estona. “S'acosten mesos d'estudi”, diu Aleu, que per examinar el material que es va enregistrar dilluns, i que culminarà en un film, recorreran a antropòlegs que escodrinyaran les reaccions dels comensals. “No va ser un sopar hedonista. Hi van passar moltes coses, i hi va haver moments tensos. Ho sabem i ho sabrem tot: estaven vigilats fins i tot per sota la taula”.