Celebració de la música i herència del flamenc

Il·lusionada amb la bona recepció de Bajarí des que, abans de l'estiu, el film va ser projectat al festival Docs Barcelona i atrafegada amb la feina de promoció a través d'entrevistes i presentacions en el moment de l'estrena, Eva Vila comenta que un motiu fonamental del seu documental és acostar el públic a l'experiència del flamenc amb la sensació que molts senten barreres que fan que els resulti distant i incomprensible. “Si, a més, aporta un coneixement sobre el món dels gitanos de Barcelona, en què el flamenc es transmet de generació en generació com una forma de vida i de cultura, n'estaré ben contenta”, afirma Eva Vila, que demà passat, dimarts, presentarà Bajarí al cinema Truffaut (22 h) després d'una projecció única, a les vuit del vespre, de la seva primera pel·lícula, B-Side, amb què la documentalista va mostrar una diversitat de músiques que circulen per la ciutat de Barcelona. Una sessió doble, doncs, per celebrar la música i el ball, la passió dels seus intèrprets, les seves formes de transmissió, el misteri de l'emoció artística.

Eva Vila també explica que a l'origen de Bajarí hi ha la figura de Carmen Amaya, de qui aquest any es compleix el centenari del naixement al Somorrostro. No va pensar mai, però, en una aproximació biogràfica a la mítica ballarina: “No m'interessava. És cert que és una personalitat molt fascinant, però m'atreia rastrejar les seves empremtes, de quina manera el seu ball revolucionari continua inspirant en el present.” Rastrejant l'herència de Carmen Amaya, Vila va trobar un nen gitano que vol ser bailaor, uns músics flamencs que preparen un espectacle i dues descendents de la ballarina provinents de Mèxic: Karime Amaya i la seva mare Mercedes. Creuant-se les seves històries, ells són els protagonistes de Bajarí, que mostra com el flamenc es fa en assajos amb un gran nivell d'autoexigència. “No es tracta només d'una cosa que es du a la sang, sinó que hi ha un treball de la tècnica per cercar una forma d'expressió”, apunta Eva Vila. Sobre Karime Amaya, que va participar en l'espectacle de l'acte institucional de la Diada al parc de la Ciutadella, hi afegeix: “Com la seva bestia, és fascinant veure com mou els peus. Algú em va dir que sembla com si no hi tingués ossos.”