Als anys setanta es van posar de moda les pel·lícules inspirades en novel·les d'Agatha Christie –Assassinat a l'Orient Express, Mort al Nil– en què un grup de personatges situats en un espai tancat es trobaven amb un crim. El comissari –Hèrcules Poirot– havia d'examinar tots els sospitosos per aclarir què havia passat. Non-stop, del català Jaume Collet-Serra, podria considerar-se una actualització de la intriga a la manera d'Agatha Christie adaptada a la psicosi posterior a l'11-S. Dalt d'un avió hi ha un assassí que amenaça un policia de seguretat que està infiltrat dins l'aparell. L'amenaçador anònim indica que cada 20 minuts morirà algú si no es compleixen els seus desigs. El policia tindrà un temps limitat per descobrir quin passatger del vol és el veritable assassí. Mentre es dedica a buscar l'hipotètic culpable comencen a aparèixer alguns cadàvers i el policia s'adona que totes les pistes no fan més que convertir-lo en el principal sospitós de la situació. La trama pot resultar convencional i no aporta gaires sorpreses, però Jaume Collet-Serra resol el treball de direcció amb dignitat. Hi ha un cert sentit de la intriga que fa que el ritme no decaigui i que l'entreteniment sigui efectiu, encara que les lleis de la versemblança s'estavellen més d'una vegada. El treball amb el temps i la forma com es van complint les amenaces de l'assassí anònim és eficaç. Tot plegat, però, es troba envoltat d'una forçada reflexió sobre la persistència de les pors aèries, dotze anys després dels atemptats de l'11-S, i sobre els sistemes de control als grans avions. Es podria considerar la versió criminal d'Els amants passatgers, amb situacions estranyes que comencen afectant la vida dels viatgers de primera classe.