Opinió

‘in MEMoRiam'

ferran aisa

Salvador Gurucharri, militant llibertari

Salvador Gurucharri Ochoa va néixer a Barcelona en plena Guerra Civil. Era fill d'un navarrès que fou destacat militant anarquista de la CNT, treballador de la Companyia de Tramvies de Barcelona, que s'hagué d'exiliar en acabar la guerra. A França, el pare va patir l'horror dels camps de concentració i finalment va anar a raure a Londres, ciutat on Salvador Gurucharri també hi va anar a viure quan tenia deu anys. El jove va trobar a la capital britànica una munió de militants llibertaris de primera línia, com ara Suceso Portales, Delso de Miguel, Acracio Ruiz i l'exsecretari de la Federació Local de Barcelona de les Joventuts Llibertàries del 1936, Agustín Roa. Al seu costat el jove Salvador va adquirir una sòlida formació llibertària. Als vint anys va ingressar al nucli de Londres de la CNT i també a la FIJL, des on va establir llaços amb les Joventuts Llibertàries de París i amb militants com ara Luis Andrés Edo, Octavio Alberola i Lucio Uturbia.

El 1960, va assistir al Congrés de Llemotges en el  procés de reunificació de les dues CNT que hi havia des del 1945 i, a més, va participar en les fases preparatòries de Defensa Interior, format per tots els sectors de la CNT i del Moviment Llibertari Espanyol (MLE).

Com a secretari de la Comissió de Relacions de la FIJL va participar en la Comissió de Defensa. La repressió franquista a Espanya amb la detenció, judici, condemna a mort i execució dels militants llibertaris Joaquín Delgado i Francisco Granado va seguir l'agost del 1963 amb la detenció, a França i a petició del govern espanyol, dels militants anarquistes Cipriano Mera, José Pascual Palacios, Salvador Gurucharri, entre altres, i la FIJL va ser prohibida a França.

Salvador Gurucharri va quedar en règim d'assignació sota vigilància a París, on es va integrar en la Comissió de Relacions, de caràcter clandestí. L'any 1965 es va poder establir a Brussel·les, on va constituir la Delegació Exterior de la FIJL. El 1976, amb Franco ja mort, va  tornar a la península i es va afiliar a la CNT-AIT, però no va prendre part en el V Congrés, que va comportar la gran escissió de l'anarcosindicalisme espanyol.

A Barcelona va obrir, amb la seva companya, la llibreria Los Artales, a la plaça Sant Josep Oriol o d'El Militant Desconegut (segons el nomenclàtor de l'etapa revolucionària de Barcelona). La llibreria es va convertir en un punt calent de tertúlies llibertàries amb la presència d'històrics com ara Luis Andrés Edo, Abel Paz, Miquel García i joves militants llibertaris. Posteriorment, Gurucharri va tenir una parada als encants dominicals de llibres del mercat de Sant Antoni.

Durant la dècada del 1990 va militar a la CNT de Catalunya, anomenada la desconfederada, va promoure la llibreria anarquista Rosa de Foc del carrer Joaquim Costa i va dirigir fins al 1999 el periòdic mensual de la CNT de Catalunya Solidaridad Obrera.

Gurucharri és autor de Bibliografía del anarquismo español 1869-1975. Anotaciones para una bibliografía razonada (La Rosa de Foc, 2004) i coautor, amb Tomàs Ibáñez, de l'assaig Insurgencia libertaria. Las Juventudes Libertarias en la lucha contra el franquismo (Virus, 2010).

Salvador Gurucharri va morir sobtadament als 77 anys el 13 de maig passat a Girona, on residia des de feia un temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala