cultura
Al Bano
CANTANT
“Sanremo és bàsic per a la cançó italiana”
Espero que es porti a terme un projecte que em fa molta il·lusió: un duet amb Tom Jones
Albano Carrisi, conegut artísticament des de fa gairebé mig segle com Al Bano, tornarà dimarts al Festival Castell de Peralada, tres anys després de compartir-hi escenari amb Montserrat Caballé. Però l'actuació d'aquest dimarts evoca un altre concert que hi va tenir lloc ara fa vint anys, el 15 d'agost del 1994, quan van actuar junts a Peralada la parella artística i sentimental formada per Al Bano i Romina Power, pocs mesos després de la desaparició de la seva filla Ylenia. Separats des de fa anys, ara tornen a trobar-se puntualment en alguns concerts especials com el de Peralada, on de fet ell és el protagonista i ella, una convidada molt especial, per cantar plegats Sharazan o Felicità.
Fa vint anys, a Peralada va saltar de l'escenari al fossat de l'orquestra. Impressionant!
[riu] Veig que tens bona memòria. Gràcies a Déu llavors tenia molta energia... i encara me'n queda!
Després de 15 anys sense cantar amb Romina, van coincidir l'octubre passat en un concert a Moscou. Què va passar?
En realitat, va ser un concert d'homenatge que em va organitzar l'empresari rus Andrej Agapov i també hi van participar altres amics meus com ara Toto Cutugno, Matia Bazar, Ricchi e Poveri i Umberto Tozzi. Em van demanar si també m'agradaria fer alguna cosa amb Romina i jo vaig dir que sí. En definitiva, ella ha estat molt important a la meva vida, en molts sentits, i si canto amb Montserrat Caballé i altres artistes, també puc fer-ho amb ella, no?
I ara han reactivat la seva carrera com a duet?
No és exactament així. Simplement estem fent alguns concerts, en ocasions molt especials. A Peralada, per exemple, hi actuem perquè és l'aniversari del meu amic Arturo [Suqué, propietari del castell de Peralada i president de Casinos de Catalunya].
S'adapta bé als nous temps: té canal propi a Youtube i inclou una versió de Justin Bieber en el seu últim disc, ‘I capolavori di papà Al Bano' (Les obres mestres de papà Al Bano).
Això és cosa dels meus fills Jasmine, Cristel i Yari, que han fet diverses aportacions al disc. Són molt polifacètics i també em donen un cop de mà en el tema d'internet. És molt important per a un artista evolucionar i adaptar-se als canvis.
Al mateix temps, vostè és molt fidel al Festival de Sanremo, un clàssic inalterable.
Hi he actuat 15 vegades; crec que és un festival fonamental per a la cançó lleugera italiana.
Com ho van fer els cantants italians de la seva generació per conquerir el món, sense internet i sense cantar en anglès?
No sabria dir-ho. És evident que hi havia grans intèrprets i cançons inoblidables, però no sé quin va ser el secret perquè arribessin a països tan llunyans com la Xina o el Japó. Des que vaig assolir el primer número 1 amb Nel sole (1967), m'anaven arribant notícies de nous països on les meves cançons es convertien en èxits, com ara Espanya i fins i tot els Estats Units.
Projectes de futur?
En tinc uns quants: alguna pel·lícula –ja n'he protagonitzat deu–, nous discos i gires, i espero que es porti a terme un projecte que em fa molta il·lusió: un duet amb Tom Jones.
És cert que el seu pare li va posar el nom d'Albano perquè ell va estar destinat durant la guerra a Albània?
Sí, és veritat, però també ho és que ell sempre em va remarcar que mai no va matar ningú en aquella guerra, perquè els seus suposats enemics eren persones normals i corrents que a ell no li havien fet res. Per a mi va ser tota una lliçó de vida.
Gràcies. L'esperem a Peralada.
Fins dimarts, doncs. Intentaré tornar a saltar de l'escenari [riu].
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
