cultura

Mirador

Poeta i empresari

Vallcorba va saber convertir en negoci l'edició de poetes i escriptors de contes

Abans d'un dels dinars habituals que fèiem a la dècada dels vuitanta o dels noranta, Jaume Vallcorba em va voler ensenyar un fastuós Jaguar que s'acabava de comprar. Em vaig quedar tan fascinat que em va convidar a fer un tomb i ens vam enfilar fins a Vallvidrera. El cotxe era de col·lecció, però l'autèntic miracle és que el Jaume l'hagués aconseguit editant llibres de poetes, de narradors de contes i de filòlegs. Era la demostració, potser insòlita, que la feina de qualitat té futur. Durant anys vam parlar d'aquella excursió en el cotxe. Potser és una anècdota banal, però demostra que Vallcorba va saber convertir en negoci el que ningú considerava com a tal: l'edició en català. Pensant en ell durant els darrers mesos a conseqüència de la malaltia que l'havia minat, em vaig preguntar quin havia estat el ressort del seu èxit. He passat tota la vida entre artistes i professionals brillants que en el vessant econòmic han estat un desastre: metges o editors amb projecte i coneixements que s'han estavellat en els llibres de comptabilitat. Diria que Jaume Vallcorba va saber unir el talent i la sensibilitat del seu pare, el lingüista i erudit
Jaume Vallcorba Rocosa, amb l'habilitat i coratge de la seva mare, propietària de la solvent xarxa d'autobusos Plana, que opera, sobretot, pel sud del país. De tots dos va heretar l'esperit que l'ha convertit en l'editor clau de la nova literatura catalana, no només dels coneguts Quim Monzó, Sergi Pàmies, Ferran Torrent i Empar Moliner, sinó també dels Ramon Solsona, Pere Guixà, Francesc Serés, Valentí Puig, Gabriel Galmés, Eduard Màrquez, Julià de Jòdar, Mercè Ibarz i una nòmina inacabable, on podríem situar poetes com ara Ponç Pons, Francesc Parcerisas, Jordi Cornudella, Víctor Obiols, Jordi Larios i tota una plèiade de traductors i savis, com ara Foix –a qui s'ha mantingut fidel reeditant-lo–, Eugeni d'Ors, Martí de Riquer, Antoni Vilanova, l'arabista Joan Vernet i molts altres que la meva memòria injusta oblida.

Els llibres blancs de Quaderns Crema van tenir una germana amb la gestació de Sirmio, en castellà, que no va funcionar, malgrat haver publicat gent tan important com ara Julián Ayesta i J.M. Fonollosa i els primers llibres de Javier Cercas. L'aventura no va prosperar, però sí el segon intent, amb Acantilado, ara amb uns estilitzats llibres negres, directament dirigits a unes minories, que són majoria arreu de tot el món hispànic. Del petit despatx de Valls Taverner amb magatzem, Vallcorba ha creat una petita editorial de ferro, amb un catàleg que enlluerna, un somni que el poeta ha sabut convertir en realitat. És una injustícia perdre gent de l'elegància i la cultura de Jaume Vallcorba, que era editor fins i tot de Jordi Herralde.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva