La Trinitat deu ser del poble valencià
L'ESTORA
El Monestir de la Trinitat, situat junt alvell llit del Túria, jal costat del Museu de San Pius Cinquè i enfront de les Torrens dels Serrans, al cap i casal, és un dels immobles històrics més rellevants de tot el nostre país. Fundat al 1454 per la Reina Maria esposa d'Alfons el Magnànim va estar un focus cultural i un referent cultural de la València renaixentista, tanmateix, la seua bellesa arquitectònica és indiscutible conservant un arxiu, documentació i objectes de gran valor per a tots els valencians.
La comunitat religiosa que l' ha habitat fins fa poc, ha protegit aquest conjunt fins els nostres dies, fins i tot, durant els moments crítics de la guerra civil es va aconseguir conservar gran part dels seus tresors, situació que al seu dia comenta el poeta Xavier Casp, per experiència personal, quan des del Consell Valencià de Cultura abordaren alguns projectes municipals desafortunats que, per sort, es pogueren resoldre.
Durant un temps es va intentar compatibilitzar l'ús religiós amb el seu paper com a monument. Es volia un sistema de visites guiades que fes possible que la ciutadania pogués gaudir d' un espai tan emblemàtic i bell.
Doncs be, quan conegueren la noticia que, finalment, es podien fer visites guiades molta gent pensarem que havien aconseguit quelcom, poc duraria, però, eixa opció. Des del bisbat, a principi d'estiu, es va decidir el trasllat de les poques monges que hi havia i es tancà l'edifici, amb els seus encants a dintre. Una vegada més hem de lamentar decisions de l'església que van en contra del dret dels ciutadans a gaudir dels bens culturals. També eixa perspectiva fou estudiada al si del CVC, i en un informe alertàvem de tal eventualitat demanant a la Generalitat que habilités alguna mena de concert o conveni amb la congregació religiosa.
En trobem, doncs amb n un cas més que ens afecta, puix aquest monestir es construí amb mes de quatre mil aportacions o donatius de famílies valencianes de l' època i, òbviament, amb fons de la corona. El monestir, com es pot comprovar consultant els arxius, fou finançat per la societat civil, però, la titularitat formal és eclesiàstica, aleshores la jerarquia religiosa, catòlica en aquest cas, decideix allò que vol sense cap referència a la seua funció social.
Al meu parer hi ha moltes fórmules jurídiques que permetrien que La Trinitat obrís les seues portes, ja que la clausura de les clarisses no existeix, i per tant, les visites no destorben la vida conventual; per altra banda, aquest immoble es troba junt al Museu de Belles Arts, poguent-ne, per tant, ser un complement o ampliació d'aquest darrer, ja que com es sabut molts dels seus fons no es podem exhibir per manca d'espai.
Una prioritat cultural s'ha obert, unes condicions noves fan possible un somni: que La Trinitat torne de nou a ser un referent cultural de la nostra història, d'aquella etapa d'esplendor literari i artístic, com va ser el renaixement, als segles XV i XVI.
Sabem que demanar lucidesa al nostres governants es demanar allò que no és possible, ara bé, la gent que vol ser una alternativa de poder, de nova gestió, deu apuntar a l'agenda aquesta matèria, la de recuperar aquest monestir que és de tots i totes.
