Cultura

Els pares del 15-M

Un llibre recupera la incansable lluita de tot un poble per dotar Santa Coloma de serveis

Aquest esperit va donar com a resultat un pla popular, una eina que va servir per transformar un suburbi en ciutat

Molt abans de l'esclat dels actuals moviments socials i les vigents lluites populars que han cristal·litzat en forma per exemple de 15-M, van ser molts els veïns que, en plena dictadura franquista, van prendre possessió del carrer per reivindicar uns serveis bàsics que les ciutats i els mandataris d'aleshores els negaven. Si hi ha una ciutat on la lluita va ser exemplar per la força amb què es va erigir i pel nombre de veïns que va implicar, aquesta és sens dubte Santa Coloma de Gramenet.

“Moltes persones provinents de tot l'Estat espanyol i de diferents pobles catalans es van instal·lar a Santa Coloma atretes per la bona fama dels moviments de base.” Són paraules de la periodista d'El Punt Avui Odei A.-Etxearte, que ara ha recuperat aquest important fragment de la història de Santa Coloma i l'ha plasmat al llibre De suburbi a ciutat. El Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet.

El volum és fruit d'un exhaustiu treball de la periodista colomenca però no s'entendria sense la tossuderia de l'associació Fòrum-Grama i de qui va ser regidor d'Urbanisme l'any 1979, Jaume P. Sayrach, que feia molts anys que reclamava la necessitat de recollir en un document el contingut del Pla Popular i la feina prèvia que el va acompanyar. Qui coneix Sayrach, part activa en l'elaboració d'aquesta eina de transformació urbanística presentada el 4 de novembre de 1978 a la seu de l'associació de veïns de Santa Rosa, sap que sempre fa referència a aquest pla com a model de transformació urbana però també, o sobretot, de participació ciutadana. I és que en l'elaboració del pla es van implicar veïns de tots els barris i procedències geogràfiques, liderats per l'arquitecte colomenc Xavier Valls. Ell va ser el veritable artífex d'un document que es traçava sobre una Santa Coloma òrfena de serveis bàsics, que encara s'havia de definir i sobre la qual pesaven els tentacles de l'especulació.

Xavier Valls, malauradament desaparegut en l'atemptat que ETA va perpetrar a l'Hipercor l'any 1987, hi va creure en tot moment i va ser el primer a arremangar-se per desafiar tant els governs franquistes com els interessos dels privats. La seva figura, a la qual Odei A.-Etxearte s'ha aproximat gràcies a la família Valls, que també reivindicava el llibre des de fa anys, ha impactat l'autora: “M'ha impressionat la seva manera de pensar. Era un intel·lectual molt avançat al seu temps, que es mirava la ciutat amb una clara voluntat de resoldre les injustícies socials.” El caos urbanístic contribuïa a enfortir les diferències.

A De suburbi a ciutat. El Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet es desglossa la figura de Valls, com també s'homenatgen totes i cadascuna de les persones que van formar part de lluites sense les quals no s'entendria ni el Pla Popular ni tan sols la ciutat actual. Es detalla, per exemple, l'episodi de l'explosió d'una caldera de la calefacció a l'ambulatori del carrer Ferran amb Sant Jeroni, el desembre de 1970. Aquest va ser el detonant de la primera gran revolta social. Els veïns van assaltar el carrer i la protesta més nombrosa es va saldar amb desenes de ferits i una trentena de detinguts. Però els fets van desencadenar una onada de solidaritat i la construcció d'un nou ambulatori. Era la primera gran victòria dels moviments populars.

L'autora no passa per alt el paper cabdal de les parròquies: “La dècada dels seixanta es van obrir les noves parròquies i van aterrar a Santa Coloma els curas rojos. Van esdevenir veritables centres socials, amb un alt compromís amb la ciutadania.”

La necessitat de construir una ciutat habitable i amable explica el tarannà rebel dels colomencs. “Tot plegat no hauria estat el mateix sense les dones, que són les que passaven més hores a la ciutat”, assenyala l'autora del volum. Elles, sense pensar-s'ho dues vegades, van segrestar un autobús per reclamar que el servei arribés al barri de Can Franquesa.

L'altaveu de totes les lluites veïnals era la revista Grama. Fent sempre costat al poble, el mitjà va esdevenir també la plataforma de difusió ciutadana del Pla Popular. Encara ara, és dels pocs documents que romanen als arxius i on es troba informació detallada sobre aquest pla. Sort d'això, i de l'ampli arxiu que conserva la família Valls, que inclou multitud de notes fetes de pròpia mà de Xavier Valls, una persona “molt meticulosa que arxivava els seus pensaments”, segons es pot llegir al llibre, que tot just veu la llum aquesta setmana.

“M'ha sorprès l'escassa informació que existia sobre totes aquestes lluites i sobre el Pla Popular”, admet A.-Etxearte, qui també ha pogut recórrer a desenes de testimonis que van viure molts capítols en primera persona.

D'una manera o d'una altra, van ser moltíssimes les persones que van dir-hi la seva sobre com creien que havia de ser la ciutat. El pla recorria la ciutat, pam a pam, amb les seves mancances i aportant idees de futur. Segons el document, per salvar la ciutat calien 212,89 hectàrees i 10.383 milions de pessetes.

El resultat del pla

Però què se'n va fer, de tota aquella important feina de discussió ciutadana? Amb la recuperació de la democràcia, cap partit va voler assumir el Pla Popular en la seva integritat però el document s'ha anat mostrant com una eina molt útil. Can Zam és un gran parc i moltes escoles i ambulatoris que es van projectar s'han aixecat als solars que els veïns ja van proposar al seu dia. També es preveia la recuperació del riu Besòs com a zona de passeig i programes socials com ara l'obertura dels patis de les escoles fora de l'horari lectiu.

Quins projectes han quedat al calaix? “L'anell circulatori intern, la transformació de Can Peixauet en un gran parc i la construcció d'un ateneu popular per al barri dins d'una plaça pública”, resumeix l'autora del llibre. Un cop ja ha posat el seu granet de sorra per contribuir a recuperar la història de Santa Coloma, Odei A.-Etxearte anima els colomencs: “A reivindicar-nos més a partir del llegat històric que tenim, sense el qual no s'entendria el nostre ADN.”

De suburbi a ciutat. El Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet es presentarà dimecres, a dos quarts de vuit de la tarda, a la biblioteca de Singuerlín. El volum ha estat editat per Edicions Fòrum Grama i ha estat possible gràcies a la col·laboració de la família Valls-Olivé, de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i de la Diputació de Barcelona.

LES DATES

29.12.1970
explota
la caldera a l'ambulatori del carrer Ferran. És el detonant de la protesta més gran coneguda fins aleshores.
4.11.1978
el Pla Popular,
un cop ja està discutit i redactat, es presenta en públic al local de l'associació de veïns de Santa Rosa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.