José de Udaeta, el savi de les castanyoles, mor als 90 anys

L'artista havia viscut durant 34 anys al castell de Bell-lloc, a Sant Pere de Ribes

«Les castanyoles són universals i, de fet, són l'instrument més antic que hi ha: és el xoc entre dues pedres, dues festes, dues petxines», explicava De Udaeta en una entrevista de fa uns anys a El Punt. Convertit en concertista de castanyoles després d'una carrera com a ballarí i coreògraf, De Udaeta havia ofert des del 1976 nombrosos recitals arreu del món interpretant composicions pròpies i, també, música de Vivaldi, Bach, Mozart, Beethoven o Debussy. El mestre Von Karajan l'havia convidat com a solista al Festival de Salzburg i, a Montserrat Caballé, l'havia acompanyat a la Scala de Milà, el Covent Garden londinenc i altres teatres lírics de prestigi, sobretot d'Alemanya, país on gaudia d'un gran reconeixement. «Abans que jo només hi havia dones concertistes de la castanyola: Carola Goya, Emma Maleras i Lucero Tena. I vaig pensar: per què no pot fer-ho un home? Jo he desenvolupat el meu estil de tocar-les, a la manera d'un ballarí, movent els braços.»

Fill d'una família de l'alta burgesia catalana, José de Udaeta va començar a fer classes de dansa de manera clandestina mentre estudiava medicina i abans de triomfar amb les castanyoles ja ho havia fet com a ballarí, amb la suïssa Susanne Audeoud, en teatres de tot el món. Retirat dels escenaris el 2004 amb un emotiu espectacle que establia un diàleg entre les castanyoles i els batecs del cor, De Udueta vivia des de feia uns anys a Sant Feliu de Guíxols, tot i que el seu nom es vincula també amb el de Sant Pere de Ribes –on va ser inquilí del castell més de trenta anys– i Terrassa i Rubí, on va presentar diferents projectes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua

equipaments

Comencen les obres d’ampliació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

barcelona
Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona