Música

CONCERT

Guillem VidAl

Fes-ho sonar ben fort

Toundra, impetuós grup madrileny de rock instrumental amb una projecció cada cop més gran a Europa, presenta ‘IV' a la barcelonina Apolo

No cal fer esclatar les orelles en mil bocins ni començar a construir –com en el film paròdic This is Spinal Tap– amplificadors amb “el volum 11”, però si bé tota la música, per gaudir-la en plenitud, cal escoltar-la a un volum notable, hi ha música que només té sentit escoltar-la si és a un volum més que apreciable. Com la de Toundra, per exemple, un quartet madrileny de rock instrumental amb una projecció cada vegada més gran a Europa i una relació més que estreta amb Catalunya, atès que els seus tres primers treballs els va publicar el segell de Barcelona Aloud i Esteban J. Girón, el seu guitarrista, ha exercit durant molt temps d'amfitrió de molts grups catalans que actuen a Madrid. “Sense un bon volum la nostra música és possible que no s'entengui”, admet Girón.

Després d'actuar amb entrades exhaurides ahir i dimecres al Joy Eslava de Madrid, Toundra arriben avui a l'Apolo amb un quart disc publicat aquesta setmana: IV, que presentaran en una gira de disset dates per Europa. “En confiança: ens ha sortit una flor al cul”, etziba Girón. “Ni tan sols ens hem preocupat mai d'enviar cap maqueta a una discogràfica! Primer s'hi va animar un amic que començava a publicar discos de vinil, després vam conèixer la gent d'Aloud en un festival i, finalment, vam rebre l'oferta d'un segell alemany [Super Ball Music]”.

Tot i la volada internacional de la seva música, Toundra es neguen a fer el que més d'un els ha recomanat: anar a cèlebres estudis de Nova York o Chicago a “fer-ho petar bé”. “De la mateixa manera que sempre he preferit els petits comerços envers les grans superfícies, també opto per estudis i productors que tractin la nostra música amb afecte. Quan es fa un disc, el factor humà és una de les grans claus, és importantíssim.” És per aquesta raó que, a IV, un disc amb menys rampells de metal que en entregues anteriors però amb una intensitat tan elevada com de costum, Toundra renoven la confiança en el reputat productor empordanès Santi Garcia.“N'estem tots enamorats. Ahir [dimecres], poc abans de pujar a l'escenari, tant ell com en Joan Colomo ens van enviar un missatge en què ens desitjaven sort, i aquests detalls s'aprecien. Mon pare, madrileny i del Real Madrid, va fer el servei militar a Lleida i sempre m'ha dit que, de qui més coses ha après, és dels catalans.”

A IV, Toundra tornen a establir connexions amb la naturalesa amb els títols de les cançons i un treball artístic exquisit de la il·lustradora Chelsea Greene Lewyta.

El disc, no la cançó
No és habitual trobar grups actuals als quals importi més el disc com a unitat artística que no pas la cançó. “És una qüestió de no poder expressar el que volem en dos o tres minuts”, afirma Esteban J. Girón. “M'agrada la idea de fer un disc com si fos una col·lecció de gravats”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.